" QUIN NOM " de Felícia Fuster

Felícia Fuster escriu des de la introspecció existencial i amb un alt grau d'exigència. La solitud i l'autoafirmació, però, produeixen una escriptura que s'obre per a tothom.

Ara
no em pregunteu quin nom em dic.
Doneu-me’n un que no em desassossegui.
Em vesteixo de noms segons el temps
que fa,
segons el planisferi. Avui no sé
quin és
el nom que m’han posat;
potser em dic Altair; Volva de Temps.

Res més. Sense boll,
sense entranyes. Potser avui em dic Nus,
Terratrèmol o Cinta de Garbí,
Obús, amb massa càrrega. Ja no
podré portar el cor a la mà
per por de la metralla
dels noms, dels vents
que em llancen.
No em pregunteu avui quin nom em dic:
avui m’han batejat amb cordes,
amb una espasa, amb foc.
Amb meteors.
Amb lava.

                   Felícia Fuster 

Pintura: Felícia Fuster