Aquest 2014 ha començat amb lluna nova. Avui és el primer pleniluni del any. És una lluna de gran bellesa, que convida a sortir a contemplar-la, però fa fred...
A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí!
La lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.
Prou sento com un gran desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons on brilla, gebrat, el romaní.
Però m'estic vora el meu foc mesquí.
Marià Manent
A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí!
La lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.
Prou sento com un gran desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons on brilla, gebrat, el romaní.
Però m'estic vora el meu foc mesquí.
Marià Manent
Jo tampoc surto, ara mateix... a veure la lluna, però l'he vista, primer encara amb claror al cel i després de fosc que devien ser cap a les 8 o les 9 del vespre... maca, maca...
ResponEliminaLa nit d'ahir la lluna estava preciosa. Bonica de veritat!
EliminaAvui, aquí, estava el cel emboirat i no lluïa tant. :(
les maleïdes pors de vegades freguen la covardia
ResponEliminaEn el cas del poeta no se si és covardia o comoditat. ;D
Eliminabonic i evocador poema, glòria ;-)
ResponEliminaLa lluna m'ha convidat a compartir-lo. Marià Manent també mereix que el rellegim.
EliminaUna abraçada, poeta!
Quants focs mesquins ens impedeixen fer coses. M'encanta el poema
ResponEliminaÉs una metàfora molt ben trobada. Hi ha por i peresa davant dels focs mesquins...
EliminaQue bonic caminar sota la lluna clara...Avui fa el ple? no me n'havia adonat , surto corrents a veure-la, si fa fred m'embolicaré amb una manta...
ResponEliminaPetonets de lluna, Glòria.
Vas sortir a veure la lluna ahir? Així m'agrada, valenta! Segur que la vas trobar preciosa.
EliminaPetonets, M.Roser
Quin fred !!....però val la pena, passar-ne una miqueta i sortir a passejar , acompanyats per aquesta rodona Lluna !!
ResponEliminaSortir a caminar sota aquesta lluna encisadora val l'esforç d'allunyar-se d'aquest foc mesquí. Això si, molt ben abrigat!
EliminaUna abraçada, Artur!
Bona metàfora, de les que no et deixen "fred"
ResponEliminaMolt bona! A vegades ens deixem perdre coses que valen la pena per mandra o covardia.
EliminaUi, et vaig deixar un comentari ahir i ha desaparegut. Et deia que comprenia Marià Manent perquè jo també estava ací calentoneta mentre veia la lluna pel finestral allà dalt del cel. Avui no la veig perquè està nuvolat. De fet, plou.
ResponEliminaSi que és estrany. A vegades internet té aquestes coses...
EliminaQuina enveja poder gaudir de la lluna des de el teu finestral! Jo no la puc veure si no surto al carrer.
Gràcies per la visita i per repetir el comentari. :D