"EM POSAREU ENTRE LES MANS LA CREU" de V. Andrés Estellés

Enguany és commemora el 25è aniversari de la mort del poeta. Un bon moment per recordar-lo.  El Col·lectiu d'Artistes de Sants li fa un homenatge dimecres vinent.

103 

Em posareu entre les mans la creu 
o aquell rosari humil, suat, gastat, 
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després 
tancareu el taüt. No vull que em vegen. 
A l'hora justa vull que a Burjassot, 
a la parròquia on em batejaren, 
toquen a mort. M'agradaria, encara, 
que alguna dona del meu poble isqués 
al carrer, inquirint: "¿Que qui s'ha mort?" 
I que li donen una breu notícia: 
"És el fill del forner, que feia versos." 
Més cultament encara: "El nét major 
de  Nadalet." Poseu-me les ulleres.

                                            V. Andrés Estellés

                                                 "El gran foc de garbons" 

 

 

"LA NOSTRA" de Àngel Guimerà

Un poema d'Àngel Guimerà, que ens esperona a lluitar sense defallir per defensar la nostra bandera. La nostra senyera.

Bandera, santa bandera,
bandera dels catalans 
alcem-te a la davantera
sobre el pit i amb dues mans.

Dels braços d'en Casanova
els nostres t'han recollit
i ara ets l'antiga i la nova
que ets la terra i l'esperit.

Que et segueixi qui és de raça,
que s'aparti qui és dels bords,
sota a terra a cada passa
fins estremiràs els morts.

I puix ets la Pàtria vera
serà el que Deu voldrà
avant i enlaira bandera 
que la sang ja et seguirà.

Deslliure'ns de força estranya,
si érem pocs ja som legions.
Sant Jordi mata l'aranya
i destria les regions!

                                                Àngel Guimerà

"PERQUÈ ÉS NIT DE SANT JOAN" de Tomàs Garcés

Una nit de revetlla, de tradicions que és perpetuen any rere any. Tomàs Garcés ens  parla d'aquesta màgica nit.

Perquè és nit de Sant Joan

hem encès una foguera.

La gent hi dansa a l'entorn,

se sent olor de ginesta,

hi ha l'eco d'una cançó

que s'allarga a la verneda. 

La flama, sonora, riu

talment un doll d'aigua fresca,

tan alta que no l'apaguen

amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,

amiga, és la nit encesa

de corrandes i desig;

mira com la flama espessa

va prenent el fustot vell

i la fullaraca seca.

Dessobre el cant del cucut

i el respir de la verneda

i el tou relliscar del riu,

la teva veu i la meva. 

                  Tomàs Garcés

"PÀ AMB TOMÀQUET" de Miquel Martí i Pol

El dia 26 i durant la inauguració del Mercat de Sant Antoni uns quants companys llegirem poesia. Serà poesia que parli de menjar, de receptes de cuina, de personatges del mercat...
Aquest és un dels poemes que es podran sentir.

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana
que els osonencs en això
tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.

                 Miquel Martí i Pol

"JO PAGARIA RESCAT PEL MEU SILENCI" C. Sánchez Cutillas

Compartim un poema de una de les poetes més interessants que, nascuda a Madrid, va ser distingida amb el títol de "Valenciana de l'any " i fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

 

Hi a coses que fa bonic dir-les en Primavera,
dir-les en llenguatge senzill, d'anar per casa
i el més perfecte equilibri entre la veu i el crit.
Clar que són coses meues, sense gens d'importància,
pensament i tot això que no pesen gaire...

De vegades, però, les cremaria totes
com un castell de fusta per sentir-me més lliure,
per saber-me lleugera i amb el cap ple de vent.

Després torne a pensar en elles, en les coses,
com si jugara a amagar amb la tristesa
o a fer la rateta pels carrers amb un espill,
i la sang s'ablama i em creix tant que recobra
l'amplària més correcta que una taca de tinta.

Llavors, jo pagaria rescat pel meu silenci,
i a sol post eixiríem tots dos a córrer món
agafats de les mans com aquells que s'estimen.

                                                                 C. Sánchez Cutillas 

 

"LA DIADA DE SANT JORDI" de Joan Maragall

Avui és Maragall qui ens recorda que s'acosta Sant Jordi, el nostre patró, a qui demanen pau i llibertat, avui més que mai. 

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist 
i els nens i nenes ploraven.
               ...
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

  
                                   Joan Maragall 



Imatge: Art de la Terra

"APRENENTATGE" de Maria Àngels Anglada

Avui és Maria Àngels Anglada qui ve a parlar-nos d'un rossinyol, una poeta que feia temps que no recordàvem. 

Rossinyol, petit glosador                                                                                   Seferis

Rossinyol, petit poeta,
potser sense adornar-me'n, de tu he après
aquests silencis llargs
mentre bat tan de ple el sol de la vida.

Potser, sense adonar-me'n, això he après
de la teva paciència emboscada
entre branques fulloses:
l'espera d'una fràgil quietud
on els mots troben el seu fil de plata,
el germà fosc del teu cant resplendent.

                                                       M.Àngels Anglada
                                                              " Arietta  "

"AIGÜES DE PRIMAVERA" de Josep Carner

Un  poema de Josep Carner per donar la benvinguda a la Primavera que ha estat musicat pel grup Túrnez & Sesé. Aquí el podeu sentir.

 

Aigües de la primavera
que degoten pels jardins!
Posades damunt les branques
les gotes es tornen brins.

Al cor de la fotja clara
tremolen els cels divins.
La neu ja s'és fosa tota
i baixa torrent endins;

ai fressa de les escumes
que mou el fullam dels pins!
Com ixen les flors novelles!
Com dringuen els dematins!

Al riu de les aigües noves
s'hi han posat tres molins:

"L'un molia or i plata,
l'altre perles i robins,
l'altre l'amor de les dames
per fer encativar els fadrins".

                              Josep Carner

"PARAULES NO DITES" de Montserrat Abelló

Enguany també és commemora el Centenari del naixement d'aquesta important poeta i traductora.  La recordem en el dia de la Dona.

M'aixecaré del llit
i de l'insomni.
En obrir la porta,
rebré una bafarada
d'aire calent, mentre
els ulls se submergiran
en la frescor d'uns
pins, llunyans. Després,
prendré el càntir del racó,
i l'alçaré entre els meus
braços i sentiré
el doll viu
de l'aigua que refresca
la gola seca de
paraules no dites.

                Montserrat Abelló

Imatge del Calendari 2016 d'Amics de la Terrissa.

"MEMÒRIA D'UN VIATGE" de Josep Maria LLompart

Entre els aniversaris que és commemoren aquest any està el 25è de la mort del poeta mallorquí, que estimava i defensava la seva terra i la llengua. Compartim avui un poema seu per recordar-lo.

De vegades diem: la nostra terra. 
Paraules escollides, aleshores, 
paraules de crestall -no les de cada 
dia: treball, taula, cullera-, 
paraules ben cruixents i tebiones 
acaronen el dring de la conversa: 
paraules 
per al nostre bon ús de patriotes. 
I somriem, molt còmplices. 
Escolteu: jo he vist la pluja 
pels teulats de la vila; he vist carrers 
amb fang, avars de passes; un cinema 
de dissabte, amb tuf d'aixella, 
tristor de cansament i dies núvols, 
aixoplugat dins el capvespre 
de l'alta Besalú, vila de comtes. 
He vist l'or vell del Priorat; les planes 
lentíssimes de l'Ebre 
color de riu i sang; el dur silenci 
dramàtic de Gandesa; l'enrunada misèria 
de l'ínclita Morella. 
He vist uns homes 
de sang afadigada, 
ossos humiliats d'enllà dels segles; 
uns homes amb els ulls com ganivetes 
per fitar el cel amarg. 
Aquest homes 
no diuen mai: la nostra terra, 
perquè ells són 
la nostra terra. 
Llavores 
he recordat uns cingles furiosos; 
la llum de la pineda; les muntanyes de l'illa; 
la flaire vellutada 
dels romanins de Formentor. 
Ells són, també, 
la nostra terra. 

                                                  Josep Maria LLompart

 

"ELS AMETLLERS-15 de febrer" de Joan Maragall

L'ametller ofereix les seves belles flors en ple hivern, moltes cauran amb les nevades. Maragall els observa amb tendresa i els hi dedica els seus versos. 

                                                         Fulls de dietari 1901

 

            15 de febrer:

Avui ha caigut neu damunt les flors

i damunt de les coses primerenques:

un matí de blancor que el sol ha fos.

A migdia poncelles vermellenques

han tret el cap florit entre la neu

i han resplendit en mig de la blancura:

els ametllers han dat gràcies a Déu

agitant llur rosada vestidura.

Joan Maragall

 (Enllà, 1906)