"UN HOME REPARTEIX..." de Joan Brossa

Enguany commemoren  el 100è aniversari del naixement de Joan Brossa, poeta, dramaturg i artista plàstic, que va néixer tal dia com avui, un 19 de gener. És un dels fundadors del grup artístic "Dau al Set", i autor d'una obra que no contempla les fronteres entre les diferents disciplines artístiques. El poema d'avui el podem sentir aquí musicat pel genial Ovidi Montllor.

La plaça, tant pels edificis com
per l'animació que hi donen els veïns,
és un dels centres de la ciutat.

Un home reparteix fulls clandestins.

Al Parc hi ha una Muntanya suïssa,
un Laberint, un Pavelló xinès i un Temple grec.

Un home reparteix fulls clandestins.

El carrer és tortuós i estret;
té un teatre, dos cabarets i trenta cafès.

Un home reparteix fulls clandestins.

Aquest edifici està destinat
a les oficines de la fàbrica
amb magatzem i taller.

Un home reparteix fulls clandestins.

Hi ha obrers i estudiants tancats
i abandonats en un calabós.

Un home reparteix fulls clandestins.

Per a anar a veure  els Ministres, Caps
d'Administració i persones de categoria i distinció
cal demanar-los per escrit una audiència.

Un home reparteix fulls clandestins.

L'església, malgrat no tenir torre
sobresurt dels edificis del carrer.

Un home reparteix fulls clandestins.

Entren els criats per anunciar
que el banquet està servit.

Un home reparteix fulls clandestins.

Gent sense casa ni sabates
viuen en coves, als suburbis.

Un home reparteix fulls clandestins.

En una comissaria un senyor amb
abric i barret denuncia que
un home reparteix fulls clandestins.

                                                                    Joan Brossa  

"EL FRED" de Maria Beneyto

Avui un poema de l'escriptora valenciana, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona l'any 1956, entre d'altres guardons, i que ens parla d'un personatge que ens visita al hivern, que justament avui comença. Un personatge temut per molts i apreciat per altres. 

El fred ve d’un país blanc

amb la pell tota glaçada.

Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.

El fred és un home trist

que no té lloc ni cadira,

que no pot trobar un llit

quan la soneta els ulls crida.

Tothom li tanca la porta:

"¡Vés-te’n fred!”.

I el fred s’allunya

sense més companya amiga

que el ventijol i la pluja.

La ciutat encén les cases

amb tots els llums de Nadal.

La flama enemiga crida:

“!Vés-te’n fred!"

I el fred se’n va.


            Maria Beneyto 

"SOC UNA DONA" Maria Aurelia Capmany

Enguany és el centenari del naixement de Maria Aurèlia Capmany, que com escriptora, pedagoga i política mereix el nostre reconeixement. Feminista convençuda fa palès l'orgull de ser dona en una poesia que s'ha fet molt popular musicada i cantada per Marina Rosell.

Sóc una dona, ja ho veus, una dona.
Sóc una dona i no hi vull fer res.
Sóc una dona, res més que una dona:
no seré mai un carrabiner.

Sóc una dona, ben ferma i rodona.
Sóc una dona, ja ho deus haver clissat.
Sóc una dona i això és cosa bona:
no seré un barbut magistrat.

Sóc una dona amb dos pits i una poma.
Sóc una dona amb l'hormona que cal.
Sóc una dona i això ja no és broma:
no seré mai capità general

Sóc una dona i n'estic ben contenta.
Sóc una dona i no hi trobo entrebanc.
Sóc una dona i això ja m'orienta:
no seré mai director d'un banc.

Sóc una dona i amb bona harmonia,
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré bisbe ni tampoc policia,
cosa que em posa de molt bon humor.

                                                                M.A.Capmany

"EM POSAREU ENTRE LES MANS LA CREU" de V. Andrés Estellés

Enguany és commemora el 25è aniversari de la mort del poeta. Un bon moment per recordar-lo.  El Col·lectiu d'Artistes de Sants li fa un homenatge dimecres vinent.

103 

Em posareu entre les mans la creu 
o aquell rosari humil, suat, gastat, 
d'aquelles hores de tristesa i por,
i ja ninguna amenitat. Després 
tancareu el taüt. No vull que em vegen. 
A l'hora justa vull que a Burjassot, 
a la parròquia on em batejaren, 
toquen a mort. M'agradaria, encara, 
que alguna dona del meu poble isqués 
al carrer, inquirint: "¿Que qui s'ha mort?" 
I que li donen una breu notícia: 
"És el fill del forner, que feia versos." 
Més cultament encara: "El nét major 
de  Nadalet." Poseu-me les ulleres.

                                            V. Andrés Estellés

                                                 "El gran foc de garbons" 

 

 

"LA NOSTRA" de Àngel Guimerà

Un poema d'Àngel Guimerà, que ens esperona a lluitar sense defallir per defensar la nostra bandera. La nostra senyera.

Bandera, santa bandera,
bandera dels catalans 
alcem-te a la davantera
sobre el pit i amb dues mans.

Dels braços d'en Casanova
els nostres t'han recollit
i ara ets l'antiga i la nova
que ets la terra i l'esperit.

Que et segueixi qui és de raça,
que s'aparti qui és dels bords,
sota a terra a cada passa
fins estremiràs els morts.

I puix ets la Pàtria vera
serà el que Deu voldrà
avant i enlaira bandera 
que la sang ja et seguirà.

Deslliure'ns de força estranya,
si érem pocs ja som legions.
Sant Jordi mata l'aranya
i destria les regions!

                                                Àngel Guimerà

"PERQUÈ ÉS NIT DE SANT JOAN" de Tomàs Garcés

Una nit de revetlla, de tradicions que és perpetuen any rere any. Tomàs Garcés ens  parla d'aquesta màgica nit.

Perquè és nit de Sant Joan

hem encès una foguera.

La gent hi dansa a l'entorn,

se sent olor de ginesta,

hi ha l'eco d'una cançó

que s'allarga a la verneda. 

La flama, sonora, riu

talment un doll d'aigua fresca,

tan alta que no l'apaguen

amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,

amiga, és la nit encesa

de corrandes i desig;

mira com la flama espessa

va prenent el fustot vell

i la fullaraca seca.

Dessobre el cant del cucut

i el respir de la verneda

i el tou relliscar del riu,

la teva veu i la meva. 

                  Tomàs Garcés

"PÀ AMB TOMÀQUET" de Miquel Martí i Pol

El dia 26 i durant la inauguració del Mercat de Sant Antoni uns quants companys llegirem poesia. Serà poesia que parli de menjar, de receptes de cuina, de personatges del mercat...
Aquest és un dels poemes que es podran sentir.

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser
que és més saborós que els altres
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perquè acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana
que els osonencs en això
tenim molta anomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada,
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més saludable.

                 Miquel Martí i Pol

"JO PAGARIA RESCAT PEL MEU SILENCI" C. Sánchez Cutillas

Compartim un poema de una de les poetes més interessants que, nascuda a Madrid, va ser distingida amb el títol de "Valenciana de l'any " i fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

 

Hi a coses que fa bonic dir-les en Primavera,
dir-les en llenguatge senzill, d'anar per casa
i el més perfecte equilibri entre la veu i el crit.
Clar que són coses meues, sense gens d'importància,
pensament i tot això que no pesen gaire...

De vegades, però, les cremaria totes
com un castell de fusta per sentir-me més lliure,
per saber-me lleugera i amb el cap ple de vent.

Després torne a pensar en elles, en les coses,
com si jugara a amagar amb la tristesa
o a fer la rateta pels carrers amb un espill,
i la sang s'ablama i em creix tant que recobra
l'amplària més correcta que una taca de tinta.

Llavors, jo pagaria rescat pel meu silenci,
i a sol post eixiríem tots dos a córrer món
agafats de les mans com aquells que s'estimen.

                                                                 C. Sánchez Cutillas 

 

"LA DIADA DE SANT JORDI" de Joan Maragall

Avui és Maragall qui ens recorda que s'acosta Sant Jordi, el nostre patró, a qui demanen pau i llibertat, avui més que mai. 

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist 
i els nens i nenes ploraven.
               ...
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
perxò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

  
                                   Joan Maragall 



Imatge: Art de la Terra

"APRENENTATGE" de Maria Àngels Anglada

Avui és Maria Àngels Anglada qui ve a parlar-nos d'un rossinyol, una poeta que feia temps que no recordàvem. 

Rossinyol, petit glosador                                                                                   Seferis

Rossinyol, petit poeta,
potser sense adornar-me'n, de tu he après
aquests silencis llargs
mentre bat tan de ple el sol de la vida.

Potser, sense adonar-me'n, això he après
de la teva paciència emboscada
entre branques fulloses:
l'espera d'una fràgil quietud
on els mots troben el seu fil de plata,
el germà fosc del teu cant resplendent.

                                                       M.Àngels Anglada
                                                              " Arietta  "