Avui, justament avui, fa 100 anys que va néixer a Burjassot un poeta excepcional, que va estimar molt la seva llengua i va lluitar i patir per ella. Han passat els anys i és trist veure com la disglòssia impera encara, menystenint llengües vernacles que són cultura i riquesa per un país. Avui recordem al poeta compartint un dels seus últims poemes.
De nit es veu la llum de totes les cuines. I darrere els cristalls, es veu sempre la donaque està rentant els plats i les culleres mentre
dormen els fills i l’home, sense cantar, tan sola,
mentre l’aigua rebota en els plats de la pica.Després, més tard, es veu el desllunat a fosques.
Tot el món és al llit. Jo torne de la feina.
Cada nit és com si fóra l’encarregat
de recórrer els llits dels infants de la casa:
cada nit pense en ells, en tornar de la feina;
pense en els meus veïns; vull dir, pense en els meus.Ara estaran aquells, posem per cas, besant-se;
aquells altres, segur, dormiran com a bèsties…
Sí, Misser Mascó, 17. No és el títol d’un llibre:
és el meu domicili. és el món. és ma casa.Ma casa és una casa entre altres vint-i-nou.
Sí, Misser Mascó, 17. És molt més que una adreça;
és, també, més que un llibre: és tota la meua obra.
Tota la meua vida entre quatre parets.Les quatre parets llises i clares de ma casa.
Vicent Andrés Estellés
“L’inventari clement” (fragment)
