Encetem la tardor, li donem la benvinguda de la mà de Martí i Pol, que amb pocs i encertats versos ens anuncia el temps que comença.
Mandrosament els geranis
frueixen
l'últim sol de la tarda.
l'últim sol de la tarda.
Ja són lluny els xafogosos i dilatats capvespres
d'un estiu molt feixuc i,
a poc a poc,
revenen les profundes quietuds:
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.
revenen les profundes quietuds:
la mà es torna exigent, i l'ull, tenaç.
Comença la tardor, temps de creixença.
M.Martí i Pol
Aquarel·la: Luis Cámara