"LES CIRERES" Joana Raspall

Delicioses cireres, deliciosa la poesia de Joana Raspall, que un 1 de juliol va néixer per fer-nos pensar i somriure amb els seus poemes.

Les cireretes ja pengen de l’arbre
com fanalets d’una festa major;
enlluernats, els ocells hi fan via,
enamorats d’aquell món de color.

Prou que coneixen la dolçor tancada
dins de la bola vermella i lluent!
Cada any hi vénen a la primavera
i els acull, l’arbre, generosament. 

                  Joana Raspall

 

 Imatge: Diana Sudyka, dins "Pinzellades al món"

"TRES INSTANTES GOZOS" de Luis Cernuda

Fa molt temps que no compartim poesia de l'autor de Sevilla. Ell avui ens parla de la felicitat de les petites coses i del plaer immens de poder crear un poema. 

El cantar de los pájaros, al alba,
cuando el tiempo es más tibio,
alegres de vivir, ya se desliza
entre el sueño, y de gozo
contagia a quien despierta al nuevo día.

Alegre sonriendo a su juguete
pobre y roto, en la puerta
de la casa juega solo el niñito
consigo, y en dichosa
ignorancia, goza de hallarse vivo.

El poeta, sobre el papel soñando
su poema inconcluso,
hermoso le parece, goza y piensa
con razón y locura
que nada importa: existe su poema.

                                  Luis Cernuda

"L'ALFABREGA" de Joan Maragall

S'acosta la revetlla i amb l'arribada de l'estiu floreix, fragant i olorosa l'alfàbrega, una planta purificadora i alhora afrodisíaca, que omplirà amb el seu perfum la nit de Sant Joan.

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant.

Entremig dels núvols roigs,
el cel blau i les estrelles;
entremig dels crits de goig,
remoreig de fontanelles,
i entre el baf esbojarrant,
una flaire es va escampant
fresca, suau i candorosa:
les alfàbregues la fan:
són les mates oloroses
de la nit de Sant Joan.

Donzelles enamorades
d'un nuvi esdevenidor,
escabelleu les alfàbregues
perquè facin més olor.
L'alfàbrega escabellada
és un encenser violent
que al llançar la flaire enlaire
augmenta l'encantament.

Quina olor més fresca i forta,
ara que els focs ja se'n van!
Sant Joan, obriu la porta
perfumada del Llevant!
I en el matí d'aures blanes
l'alfàbrega trobarà
altres aromes germanes
que la nit fan oblidar.

Aquesta mata olorosa
de la nit de Sant Joan
llança flaire, silenciosa,
entremig de la bravada
de la nit incendiada
per tants focs que es van alçant,

            que es van alçant!

                                           Joan Maragall 

"SINTESI" de Pere Quart

Demà es compliran 30 anys de la mort d'un dels poetes que més admiro. Un aniversari important que ha passat sense gaire ressò. Joan Oliver va ser un home lúcid, fidel a les seves idees, per tant incomode i crític amb la classe política dominant. Veieu sinó la seva actitud davant d'unes votacions que no l'il·lusionen gaire. Potser més d'un si senti identificat en aquests moments que vivim.
 

La Constitució
no em fa fred ni calor.
L'ha feta sense mi
un ardat* grimpador
cobejós i mesquí
d'experts sense parió
en l'art de consentir.

Ben pocs votaran NO
i molts votaran SÍ.
¿I per quina raó
la cosa anirà així?
Els mòbils són la por
d'una subversió,
la manca de juí,
el no saber qui es qui,
l'influx de tal senyor,
l'espera d'un guardó
o l'ordre d'obeir...

Què haig de fer? Què puc dir?
Com que l'abstenció
és una evasió
de bàmbol o coquí
jo, lliure i complidor,
haure de votar NI. 

                 Pere Quart

* ardat = multitud d'animals o persones.