" HEROI NO VENÇUT " de A. Abante

Un sonet de Antónia Abante, poeta barcelonina cofundadora del grup "Poesia Viva"

¿Trobaré la llum en caure la posta
I un mantell florit amb pètals d’estel?
Cavalcant iré, cercant la resposta,
en trineu de foc, enllà d’aquest cel.

¿Trobaré la pau per tots anhelada
Travessant els vents del nord o del sud?
T’ho faré saber, si allí l’he abastada,
exhalant un cant d’heroi no vençut.

Ja he trobat la llum amb dolls de tendresa
en ales del teu record enyorat.
Al galop irem amb tota fermesa

recercant confins d’alta immensitat.
El meu cant ja et diu, com una promesa,
que hem ratllat el cim de l’eternitat.

                            A. Abante 

" ROSES DE CENDRA " de Antònia Abante

Sensibles i treballats, els versos de Antònia Abante ens arriben per donar per acabada una setmana en que les roses han estat molt presents en la poesia .

Oh inquietud que em lleva el son tothora,
buida el sentit que tot ho feia entendre,
torba la ment i el pensament desflora
                            roses de cendra.

Roses de cendra mai no vull malvendre:
són sentiments amb enfilalls de vida;
sóc conscient que el joc em cal aprendre
                          fora de mida.

Fora de mida pararé l'oïda
ara en l'anhel que ablanirà la pena.
Pols de neguit que em fas sentir oprimida
                      sense cadena.

Sense cadena, en el passat que alena
cerco els delits que el sentiment aflora.
Bleix de l'amor que mil records ofrena
                          mentre el cor plora.

Oh inquietud que em lleva el son tothora!

                                                             Antònia Abante

" PENSO EN TU " de Antònia Abante

Un curiós poema concatenat, un poema d'amor ple de lirisme.

Quan obro les parpelles penso en tu,
en tu, que duus clarors de nova albada,
albada que és curulla de rosada,
rosada refrescant el fruit madur.

Quan obro les parpelles vull trobar,
trobar el teu dolç somriure a flor de llavis,
de llavis amb besades sense glavis,
glavis que aquesta vida sol portar.

Quan obro les parpelles i no hi ets,
no hi ets i sento trista la mirada,
mirada que et recerca com l'onada,
l'onada que escumeja els meus secrets.

Quan obro les parpelles penso en tu,
en tu, que m'has omplert tota la vida,
la vida que en silenci sempre crida,
et crida des del cor, ara dejú.

              Antònia Abante

"PETONS ESCARLATA" de Antònia Abante

Delicat poema d'amor, de nostàlgia, amb un bellisim llenguatge.

 

Besa'm quan em dius adéu

entre gemecs de nostàlgia,

enreda'm l'anhel pel cos

talment amb teixits d'aranya,

consellera dels instints,

pel meu conviure, equipatge;

sirena en mar de delits,

sirena amb la pell de plata,

cortina de set colors

és el teu cos vora l'aigua;

serpentina de coralls,

els rinxols imaginables:

llaminer de tota tu

dormint al llit de l'onada,

les bombolles dels sentits

escalen per la messana.

Tu ets la vela del vaixell,

guia i nord en tot viatge;

besam quan em dius adéu

amb els petons escarlata.

                  Antònia Abante

El beso.(fragment) Pintura de G. Klimt