Per que al seu blog hi trobo opinions i comentaris encertats i, a vegades, la màgia de la Sara, que sempre em fa somriure.
Pel bloc urgellenco-segarrenc, poètistopenc i sarcàstic, sensuo-irònico-literari-musical i per la poetessa sorprenent que el gestiona:
Au, feina feta. Costa molt triar entre tants blogs que m'agraden...
:-)
(Ho he fet bé, senyor Pons?)
Ostres! Jo trobo que ho has fet de conya...
ResponEliminaFelicitats a totes... La Sareta inclosa. Uns premis ben merescuts.
Veure'm que diu en Pons...
EliminaLa Sara és un premi en si mateixa.
No sé què dirà en Pons, però jo penso que ho has fet la mar de bé!
ResponElimina:)
Enhorabona a totes!
Segur que té alguna cosa a dir. Això de donar premis és complicat.
EliminaUna abraçada!
La cantireta fa de tot: comenta, escriu contes, fa poemes i surt del càntir perquè li surt del broc /bloc :-DDD
ResponEliminaLa Gemma és un crac. Se'l mereix perquè lo seu és eclecticisme total, i a més aprens coses, que avui en dia servix de molt.
Abraçades i gràcies!!
Nena, si tu ja ho dius tot que més puc afegir jo!!!
EliminaVa, a fardar de premi, que el teniu ben merescut.
Felicitats a les tres!!!!
ResponEliminaGràcies, Bruixeta!
EliminaUn premi sempre fa il·lusió, oi?
Felicitats a totes quatre!! (no ens d'oblidar de la Sara)
ResponEliminaEn Pons estarà content ... o no, mai se sap!! ;)
Aferradetes i bon dia!!
* No ens hem d'oblidar, volia dir.
EliminaEn Pons estarà content...o no. Tu ho has dit.
EliminaGràcies, preciosa!
Per molts anys, Glòria, Gemma, Cantireta, Pons...
ResponEliminaLlarga vida als blogs!
Gràcies!
EliminaAixò: llarga vida als blogs! que no ens falti mai la trempera i l'entusiasme!
Et diria que ho has fet la mar de bé si no fos el cas que la gemma sara es una habitual del blog de la cantireta, al revés ja no ho tinc tan clar. Té gràcia premiar a blogs que ja es coneixien? potser si, potser no.
ResponEliminaPotser si, potser no...
EliminaPerò el post deia textualment:
Si es possible m’agradaria que els dos blocs premiats no tinguessin relació entre ells, es a dir, que siguin dos blocs dels quals veieu que no es comenten l’un a l’altre.
I aquest cop no ha estat possible.
No era una condició sine qua non, sinó un desig, un suggeriment.
La pròxima vegada que m'arribi un premi del senyor Pons faré els possibles per complaure'l en tots els requisits.
Hi ha qui interpreta els meus desitjos o suggeriments com a ordres estrictes a complir al peu de la lletra. Ja veig que tu no ets d'aquests que em tenen tal respecte. No passa res... podria haver sigut pitjor...
EliminaMiri, senyor Pons, aixo de "els seus desitjos són ordres" jo no ho sabia. Perdoni la meva ignorància.
EliminaAgraeixo la seva benevolència en disculpar la meva gosadia.
;-)
Ueeee!! Un Pons Award! Gràcies, Glo!! I m'agrada compartir-lo amb la surrealista-touching cantireta. D'això, no ens enganyem que la Sara posa el geni i jo la mà d'obra :) Ara la tinc a la biblio dibuixant o fent deures, no ho sé ben bé, després li dic! Apaliiii
ResponEliminaMerescut el teniu!
EliminaUn Pons Award és com per estar-ne orgulloses. Espero que a la Sara li faci tanta il·lusió com a tu.
I a celebrar-ho, que això no passa cada dia!
Moltes felicitats, Montse, Gemma i Sara. A la Sara li podríem donar el premi a la blocaire més joveneta i eixerida...
ResponEliminaPetonets a les tres.
Doncs si, és una bona idea, la Sara té cada sortida d'allò més divertida. Per això sol ja es mereix un premi.
EliminaPetonets, M.Roser!