dimecres, 30 d’abril del 2014

" YO SOY UN HOMBRE SINCERO " de José Martí

José Martí va ser un gran poeta i un heroi cubà. Molts dels seus poemes han estat musicats. Aquests n'és un. Aquí el podem escoltar cantat per Pablo Milanés





Yo soy un hombre sincero
de donde crece la palma,
y antes de morirme quiero
echar mis versos del alma.

Yo vengo de todas partes,
y hacia todas partes voy:
arte soy entre las artes,
en los montes, monte soy.

Yo sé los nombres extraños
de las yerbas y las flores,
y de mortales engaños,
y de sublimes dolores.

Yo he visto en la noche oscura
llover sobre mi cabeza
los rayos de lumbre pura
de la divina belleza.

               José Martí


dilluns, 28 d’abril del 2014

" EL DISTRET " de Gabriel Ferrater

Ahir va ser el dia que, en l'any 1972, el poeta va decidir posar fi a la seva vida. El recordem amb un dels seus poemes.






Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,de
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.


                                              Gabriel Ferrater




divendres, 25 d’abril del 2014

" ROSES DE CENDRA " de Antònia Abante

Sensibles i treballats, els versos de Antònia Abante ens arriben per donar per acabada una setmana en que les roses han estat molt presents en la poesia .



Oh inquietud que em lleva el son tothora,
buida el sentit que tot ho feia entendre,
torba la ment i el pensament desflora
                            roses de cendra.

Roses de cendra mai no vull malvendre:
són sentiments amb enfilalls de vida;
sóc conscient que el joc em cal aprendre
                          fora de mida.

Fora de mida pararé l'oïda
ara en l'anhel que ablanirà la pena.
Pols de neguit que em fas sentir oprimida
                      sense cadena.

Sense cadena, en el passat que alena
cerco els delits que el sentiment aflora.
Bleix de l'amor que mil records ofrena
                          mentre el cor plora.

Oh inquietud que em lleva el son tothora!

                                                             Antònia Abante



dimecres, 23 d’abril del 2014

" SANT JORDI " de Joana Raspall

Joana Raspall, una gran poeta, que fa poc ens va deixar, ens ofereix un poema en el que Sant Jordi, valent i ardit, després de matar el drac, dubte de haver acabat la feina. Te raó, encara n'hi queda...



Pel caminet de vora el riu,
tresca que tresca,
va galopant un cavaller.
                          Sant Jordi va,
                                  Sant Jordi ve!
Ha senti dir que hi ha un país
plora que plora
perquè d'un drac és presoner.
                          Sant Jordi va,
                                  Sant Jordi ve!
La seva espasa al raig del sol
brilla que brilla.
-Cercaré el drac i el venceré!
                           Sant Jordi va,
                                   Sant Jordi ve!
I tot tornant, quan l'ha vençut,
dubta que dubta:
-Potser aquest drac no és el darrer...
                           Sant Jordi va,
                                    Sant Jordi ve!
  

                                       Joana Raspall


 

dilluns, 21 d’abril del 2014

" ROSA " de Antoni Massanell i Esclassans

El poeta vilafranquí s'estimà la rosa, per damunt de tot, fins a les últimes conseqüències.





 No faig sinó estimar la rosa.
(I m’escupen a la cara, germans.)

Mireu-la: pulcra, perfecta!
(I m’escupen a la cara, germans.)

Segura del seu somriure.
(I m’escupen a la cara, germans.)

Oberta a la llum i als aires.
(I m’escupen a la cara, germans.)

Amb perfum de terra concreta.
(I m’escupen a la cara, germans.)

No faig sinó mudar-me en rosa.
(I m’escupen a la cara, germans.)

                      
           A. Massanell i Esclassans


divendres, 18 d’abril del 2014

" QUINA COSA! " de Carme Guasch

L'escriptora empordanesa, a qui la mort del seu espòs deixa desolada, ens explica els seus sentiments en viure la imminent Diada de Sant Jordi.




                                   Quina cosa, Déu meu, quina cosa!"
                                  (Josep Carner)

Quina cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més trista d'enguany:
és Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.

És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre, taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.

Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tu!

No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Però avui és Sant Jordi
i el silenci és tan dur, és tan dur...


                     Carme Guasch
                                 "Amat i Amic"


dimecres, 16 d’abril del 2014

" PERQUÈ HAS VINGUT " de Joan Salvat Papasseit

Un dels deliciosos poemes de "La rosa als llavis", que evoca l'amor, la primavera, la joia de viure.





Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
                         envejosa
                                        a les roses:

mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.

De tant que és jove enamora al seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora.

Perquè has vingut ara torno a estimar:
Diré el teu nom
                                I el cantarà l’alosa.


                                                                   J. Salvat-Papasseit           
                                                                   "El poema de la rosa als llavis"