Ara que véns primavera,
no t'estengues sobre mi:
nega'm la cançó lleugera,
la mà breu del gessamí;
passa, abandona'm ací,
com a un mort, com a una austera
pedra o a un arbre partit;
no esdevingues, primavera,
sang sinó cendra, al meu pit.
Que me'l vull suspès d'oblit!
Joan Fuster
A mi això em passa amb l'estiu :-)
ResponEliminaLa primavera i l'estiu són estacions alegres plenes de llum, però tenen inconvenients: la primera al·lèrgies, astènies i depressions, i la segona que fa una calorassa que a mi em deixa baldada. :(
Eliminade vegades la primavera arriba amb tanta força que segons el nostre estat d'ànim ens resulta insultant
ResponEliminaExactament, Xelo, així interpreto jo el poema. Quan un està trist i aclaparat tanta exuberància enerva.
EliminaAparentment, com la pedra de la fotografia, el poeta ens insinua que la primavera té el cor de pedra. Alguna ironia ens vol transmetre el mestre de Sueca?
ResponEliminaFita
O que el poeta no està molt d'humor per cançons i gessamins. La primavera aclapara amb la seva llum i la seva alegria i no tothom està preparat per rebre-la.
EliminaTots els poemes tenen diverses lectures, per això la poesia és fascinant..
A mi no es que no m’agradi...senzillament tinc al•lèrgia :(
ResponEliminaEl que si m’agrada es el poema d'en Fuster
Bon poeta en Fuster. L'haurem de llegir més sovint.
EliminaA no és l'al·lèrgia el que m'incomoda, però alguna primavera m'ha obsequiat amb unes astènies, que em deixen com si se'm hagessin fos les piles...
La primavera és molt salvatge a vegades, molt depriment d'altres, sobretot la primavera de l'adolescència. A mi, però, ara m'agrada molt. El poema m'arriba molt, pel contrast.
ResponEliminaNo és precisament l'estació ideal per les persones amb depressió.
EliminaI dels adolescents que n'hem de dir... Ja se sap que la sang i les hormones van de bòlit.
Jo sóc més d'hivern i tardor. La calor em costa
ResponEliminaLa calor aixafa molt. A mi també em passa, en canvi el fred el suporto millor.
EliminaEm resulta curiós que sempre parlem de si ens agrada la primavera o no, i, com a molt, la lardor, però no ho enfoquem igual amb l'hivern o amb l'estiu... o és una impressió meua?
ResponEliminaHi ha molta gent que li agrada al estiu. Al menys jo en conec forces que són feliços amb la llum i la calor del estiu, encara que sigui de 40 graus a l'ombra.
EliminaAra l'hivern ja te menys adeptes. Els dies tan curts no agraden gaire...
Crec que poc entendre'l, el poema. De vegades la bellesa ens pot fer mal, per pura comparança amb el nostre estat d'ànims. Per sort, hi ha moltes primaveres a la nostra vida...
ResponEliminaUna abraçada.
Recordo un poema de Màrius Torres, "Un altre abril", que està al blog, que expressa, a la seva manera, els mateixos sentiments envers la primavera.
EliminaUna abraçada, bonica.
Gairebé m'ha fet pena pobra primavera...encara que a un no li agradi, tampoc
ResponEliminacal fer-li un lleig...
Bona nit, Glòria.
Ha,ha,ha!
EliminaNo pateixis, M.Roser, que la primavera ja té molts admiradors que la festegen. No és pot agradar a tothom!
Petons!
A mi les al·lèrgies primaverals m'aturen, a part d'això, potser el poeta es queixa de la superficialitat amb què és tractada la primavera.
ResponEliminaVeig que aquest poema té diverses lectures, com acostuma a passar en la bona poesia. Aquest és el teu punt de vista, i és perfectament possible.
Elimina