"L'OFICI QUE MÉS M'AGRADA" de Joan Salvat Papasseit

Avui 16 de maig fa 130 anys del seu naixement, el recordem com el gran poeta que va ser i per l'empremta que va deixar en les lletres catalanes en la seva breu existència.

 

Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,

Mireu l'ésser fuster

- serra que serraràs

 i els taulons fan a miques,

i de cada suada deu finestres ja han tret.

Gronxada d'encenalls et munten una taula;

si ho vols, d'una nouera te'n faran un cobert.

i caminen de pla –

damunt les serradures de color de mantega.

I els manyans! Oh, els manyans!

De picar mai no es cansen:

pica que picaràs i s'embruten els dits

però fan unes reixes i uns balcons que m'encanten

i els galls de les teulades

que vigilen de nits.

I són homes cepats

com els qui més treballin.

¿I al dic? oh, els calafats?

tot el Port se n'enjoia

car piquen amb ressò

i es diu si neix un peix a cada cop que donen

- un peix cua daurada, blau d'escata pertot.

Penjats de la coberta tot el vaixell enronden:

Veiéssiu les gavines

com els duen claror.

I encara hi ha un ofici

que és ofici de festa el pintor de parets:

si no canten abans, no et fan una sanefa

si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:

un pis que hom veu al sostre.

que el feien i cantaven:

tots porten bata llarga

de colors a pleret.

I encara més

si us deia l'ofici de paleta:

de paleta que en sap

i basteix aixoplucs.

El mateix fan un porxo com una xemeneia

- si ho volen

sense escales

pugen al capdamunt;

fan també balconades que hom veu la mar de lluny

- els finestrals que esguarden tota la serralada,

i els capitells

i els sòcols

i les voltes de punt

Van en cos de camisa com gent desenfeinada!

Oh! Les cases que aixequen d'un tancar i obrir d'ulls!

                                                                                        Joan Salvat Papasseit 

Pintura: Joan Salvat-Papasseit per Rafael Barradas, 1918

VIBRACIONS 3 de Joan Salvat-Papasseit

 Dia de la poesia, Salvat Papasseit en estat pur*

 

A aquella estrella nua tan a prop de la lluna

li servo un gran amor

car volia escapar-se i la vigilen molt.

 

Ara el cel és tot blau dins el matí.

Només un petit núvol blanc-molt blanc: 

una verge s'ha deixat el coixí.

                                       

                                                                 Joan Salvat Papasseit

* Com diu el comentari de Xavier Pujol del que m'hi he apropiat,.

 

"MADRIGAL" de Joan Salvat Papasseit

Deliciós raïm! I deliciós també el poema que Salvat Papasseit li dedica.

Plovia

Plovia a la vinya

i el raïm madur

de l'aigua es polia i era negre i dur:

quan el sol sortia

dos gotims diria que eren els teus ulls.

                              J. Salvat Papasseit 

"TOT L'ENYOR DE DEMÀ" de J. Salvat Papasseit

Penso que quan Salvat-Papasseit va escriure aquest poema ja sabia que la tuberculosi el venceria. Comença amb una detallada exaltació de la vida, de tot el que podria oferir-li i finalitza amb una serena reflexió del que succeirà si el que l'espera és la mort. 

Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

                               Joan Salvat-Papasseit 




Pintura: J. Caulonga Pereira

"PERQUÈ ÉS ALTA..." de Joan Salvat Papasseit

Un deliciós poema de "La rosa als llavis".  Recordant al poeta que va néixer un 16 de maig.

Perquè és alta i esvelta
tota es sap estremir.
Els cabells li penjaven
com el fruit del raïm
pels clotets de la sina
s'hi perdien gotims!

                  J. Salvat Papasseit 





Pintura: Lauri Blank

"LES FORMIGUES" de J. Salvat Papasseit

A l'agost seguim compartint Poesia, però petites  poesies que parlen de coses agradables. Avui el conegut cal·ligrama/haiku de Salvat Papasseit.  

 

Camí de sol

per les rutes amigues

unes formigues. 

                    J. Salvat Papasseit

            "L'irradiador del port i les gavines"

Imatge: Mural de J. M. Pinillo al passeig del Born

 

" PAISATGE" de J. Salvat-Papasseit

Avui és l'aniversari del naixement d'aquest brillant poeta, prematurament desaparegut. El recordem amb un poema que penso que és poc conegut. 

Ara a les nits al Pirineu

sembla nevar de tanta lluna;

és cert que als pics hi ha encara neu

i és cert també que ho fa la pruna

tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent

tota empolsada de fortuna,

mira's a l'aigua d'un torrent

i es veu ben blanca

però és bruna

que els roquissers senten turment. 

 Diu la granota el seu cant ronc

-cant a la molsa i a la runa-

i sembla un home cada tronc,

fidels soldats que té la lluna:

soldats que amaga el núvol bronc. 

Cada filera és un camí,

llances esteses una a una;

si el núvol bronc passa per 'quí

cada filera pren tot d'una

l'aire d'emprendre un nou destí.

                      J. Salvat Papasseit
                      "La gesta dels estels" 

 

"NADAL" de J.Salvat Papasseit

Colpidor poema de Salvat Papasseit, jo el trobo preciós. Encara no entenc com no el tenia al blog!

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                   J. Salvat Papasseit

                                                                   

 B O N

NADAL!!!

"VIBRACIONS-2" de J. Salvat-Papasseit

Avui, aniversari de la mort del poeta, el recordem amb dues "Vibracions". 

Mocadoret al coll,
vermellet, de les festes.
Les sagetes al cor.

El gra sagnós, de magrana
al teu llavi,
Oh, el mossec de la meva besada!  

                   J.Salvat-Papasseit