"COM ARRIVARÉ AL VOSTRE MAR" de Joan Llacuna

Un poema breu, però no per això menys intens, del poeta d'Igualada.

Sóc aigua bruta
d'un torrent desbordat.
Com arribaré
al vostre mar?

      Ah, si us pogués portar
      alguna nota pura
      de la meva infantesa! 



              Joan Llacuna
              "L'espiga a la ma"



Pintura:S. Keely Smit

" ON HEU ANAT ESTELS EN LA NIT FOSCA " de Joan Llacuna

Observador de la nit i els estels als que dedica diversos poemes, Llacuna parla avui d'una nit fosca, en un sonet anglès.

La nit d'avui és tres vegades fosca—
oh, el cel cobert per tres cintes de blau!
—blau del cel, blau de nit i blau de fosca:
tres gallardets per tres menes de nau.

A l'infinit el meu esguard recolza—
blau de cel, blau de mar, mar fosca-blava.
La nit és trista, mes la mar és dolça.
Una sirena al meu costat cantava,

enyoradissa de no veure estels:
On heu anat, estels, en la nit fosca?
Dintre quin blau us heu ficat, estels?
Al blau cel? Al blau nit? Al blau fosca?

O més enllà de les blavors dels cels?
On heu anat, on heu anat estels?

                             J. Llacuna

"PLENILUNI A LA RIERA" de Joan LLacuna

Una poesia deliciosa,en que amb veu infantil descobreix la nit, la lluna, la riera...
 

-Quina aigua
més clara,
més neta,
pare,
mareta!

I com s'hi mira
la lluna,
pare,
mareta!

-I com s'hi miren
les bogues,
nina,
nineta!

-I com s'hi miren
els joncs,
i com s'hi miren
les canyes!

-I com s'hi miren
els oms,
i com s'hi miren
els saules!

Quina aigua
més clara,
més neta,
nina,
nineta!

  Joan Llacuna

  "L'aurora de l'Argall"

"L'EVASIVA DEL ESTEL MÉS PETIT" de Joan Llacuna

No vulguem desvetllar secrets que la nit amaga. Els secrets d'amor són cosa del nostre cor.

         La nit taciturna ens amaga secrets
         que els estels potser saben.
         estimada:
        ¿preguntem
                        als estels
                                     els secrets
                                                  que la nit
                                                             taciturna
                                                                             calla?
         ha plogut una mica a la tarda
         i els estels es desperten contents.

        - estel, bon estel:
         ¿voldràs dir-nos    

                              què ens amaga
                                                 la nit taciturna?
         "els secrets de l'amor els diuen, només
         el vent i la lluna"
                             respon, faceciós, l'estel més petit.
        i es capbussa, juganer, dins el líquid del cel.
         l'últim estel, en fugir, ens ha donat el bon dia.

                                                Joan Llacuna