" NIT DE NADAL " de Guerau de Liost

En la freda nit de Nadal un poema de Guerau de Liost que posa calidesa a aquesta nit entranyable.

La gent reposa

colgada al llit.

El llop no gosa

moure brogit.

D’un vell estable

mal ajustat

la llum eixia.

Fuig el diable.

La nit és dia.

Jesús és nat.

El bou recula

poquet a poc.

“Decanta’t, mula,

per fer-li lloc”.

Oh meravella!

Penja una estrella

de l’embigat.

Les profecies

són aquests dies.

Jesús és nat.

La neu afina

xòrrecs avall.

Canten el gall

i la gallina.

Els àngels broden

el cel d’estrelles.

Els pastors roden

amb vestits nous

perdent els bous

i les esquelles.

                            Guerau de Liost

BONES FESTES DE NADAL!

 

" AVETS I FAIGS " de Guerau de Liost

Jaume Bofill i Matas, que firma els seus poemes amb el pseudònim de Guerau de Liost, és un dels màxims exponents, junt a Carner, del noucentisme. La seva poesia, que sol parlar de la natura, és precisa en l'observació i brillant en el llenguatge. Avui un sonet de "La muntanya d'ametistes"

El faig és gòtic com l’avet.
Mes l’avet puja fosc, aspriu,
sòbries les fulles, el tronc dret,
car és d’un gòtic primitiu.

Mentre el faig, trèmul, somriu
amb son fullatge transparent
on l’esquirol hi penja el niu,
car és d’un gòtic floreixent.

L’avet és gòtic com el faig.
Són les agulles dels cimals
on de la llum s’hi trenca el raig.

Són les agulles sobiranes
de les eternes catedrals,
immòbils, pàl·lides, llunyanes.

                      Guerau de Liost
                            "La muntanya d'ametistes"



Pintura: Cuca Muro

" PÒRTIC " de Guerau de Liost

La poesia de Guerau de Liost evoca amb el seu llenguatge musical, sensorial, una ciutat de somni.

Bella Ciutat d'ivori, feta de marbre i or:
tes cúpules s'irisen en la blavor que mor, 

i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
serpegen de les ones pel tors adolescent.

L'ivori té la gràcia d'un marbre constel·lat
d'aurífiques polsines, com una carn d'albat.

Bella ciutat de marbre del món exterior,
esdevinguda aurífica dins un esguard d'amor!

Ets tota laborada amb ordenat esment.
Et purifica el viure magnànim i cruent. 

I, per damunt la frèvola grandesa terrenal,
empunyaràs la palma del seny - que és immortal.

                  Guerau de Liost 

           " La ciutat d'ivori"

" FONT DE MUNTANYA "

Aquest petit poema el vaig trobar en una font prop de Collformic, durant un passeig pel bosc.  Guerau de Liost  era el nom de ploma amb que firmava Jaume Bofill i Mates.

Oh, aigua nacrina
germana de la llum
que et perds feta polsina 
com volador perfum!

Que cantes nit i dia
i en prodig devessall
cascadejant avall
escampes l'alegria.

               Guerau de Liost

"NOVA LLETANIA DE LES PETITES HERBES" de Guerau de Liost

Jaume Bofill i Mates, conegut per Guerau de Liost ens ofereix un complet inventari de les herbes del Montseny. Publiquem uns fragments de la poesia. Aqui la podeu llegir complerta.

A mig camí de l'alzinar
     que dóna a casa vostra
inesperada us vaig trobar,
     cobricelat el rostre.
Cobricelat d'alzines i de pins
     i d'una ombrel·la experta,
per tal que el pogués heure més endins
     en fer la descoberta.
Esvelta fóreu com un tany
     d'herba menuda i forta.
De cada temps que es muda l'any,
     herbes, l'amic, us porta.
Per captinença en l'esperit,
     de farigola, cendres.
Vostre esperit serà brunyit
     com en el sant Divendres.
Per refrigeri de la pell,
     clavell de pastor plau-me,
rosa de marge o bé un cistell
     de pomes de Sant Jaume.
Perquè l'esment treballi fi,
     donzell. Basta una tija,
per obtenir xarop que ordí
     la cerebral pruïja.
Perquè senyalin vostre pas,
     fonoll i mil-i-fulla.
Capcinejant, no serà escàs
     llur pol·len onsevulla. 
...

Però tot d'una que revé,
     passat l'hivern, la vida,
tot el Montseny és un planter,
     una cançó florida;
tot el Montseny s'arbora com
     un ginestar que es daura...
Cada nivell, cada tocom,
     la primavera instaura.
Cada oriol apar un glop
     d'aquella flama pura
que amoroseix l'esguard del llop
    i els rasos de l'altura.
Muntanya amunt, arbres amunt,
     la saba fa el miracle.
Tot el Montseny, quan és al punt,
     es dóna en espectacle. 
 
                         Guerau de Liost 
 

"ALQUÍMIES SOLARS" de Guerau de Liost

Un poema de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates) amb el seu estil detallista i de gran rigor idiomàtic.

Oh sol, oh màgic poderós
que, sense filtres ni col.liris,
desfent la garba de ton iris
l'atzur destries en colors! 

És, ta expertesa, sobirana:
amb magistral facilitat
prodigues, lúcid, ton esclat
per les muntanyes i la plana.

La pedra atenys filosofal.
Quan et passeges triomfal
com un rei Midas que no mor, 

la teva llarga vara poses
sobre la cendra de les coses...
I ressorgeixen fetes d'or. 

                  Guerau de Liost