" LA PARAULA " de Blai Bonet

Important, imprescindible és la paraula. I, com diu el poeta balear, per damunt de tot bella.

Basta dir una paraula:
“pinotell”* o “baladre”,
i el món sona més clar
que en claredats de rama.
Quina claror rentada
té el món a dins la boca!

Quina tremolor antiga
oir “ginjoler”, i sentir
la lluminosa distància
entre el color d’una branca
i el seu nom que en mi sona!

La paraula és el món
que surt ungit de la fonda
aurora constant de Déu
dins nosaltres, amants pal.lids.

I som canyes humanes
que sona Déu, sonant-les,
quan parlam. Canyes fràgils,
però plenes de música.

                                                       
                                                              Blai Bonet


* pi petit
 Pintura: Rafael Campanario

"LO PUS BELL CATALANESC DEL MÓN" de Blai Bonet

Un passeig per la Natura entre arbres, entre matolls i flors,  en la ploma del poeta de Santanyí i descrit "en la llengua catalana més bella del món". El recita, molt bé per cert, Carles Rabassa, acompanyat per Toti Soler.

Lentes alzines, maternals figueres,
pollancres cristal.lins, dring de font viva,
esclarissades ombres de l’oliva,
armat esvalot mut de romegueres,
el pomerar pintat, fresques pereres,
arrodonida eufòrbia, pleta freda,
amb flors l’albó com d’engruixada seda,
roques llises, capblaus, esparregueres,
pedra amb un liquen, groc com la moneda
del temps que calla entre les caderneres, 

blaus, espigats espígols, llentrisqueres
mates enceses, escanya-rossins,
fua aturada dels cabridenca pins
que s’enfilen amb xiulo a les voreres
d’arran de mar, esmusses carritxeres,
escambuixades penyes, vent gregal,
mar: esperit escènic, fonda sal,
roques brescades, conques salineres...
Ran de rel com llengua romanial
pateix flor el romaní de les caeres.

                           Blai Bonet 
                                  "El Jove"


Pintura: S.Trigueros Mori

" AULA " de Blai Bonet

Diversos són els poetes que han posat els ulls en una escola per fer un poema, Avui la mirada del poeta de Santanyí.

Els nins, aucells dins la gàbia
del col.legi, esfullen pàgines.

Cel per les ungles. De fred
la lliçó els torna blava.
L'hivern, tonsurat, els mira
darrera els vidres... i passa.


La ribera de paper
del mar immòbil d'un atlas:
balcó on els nins contemplen
la pau rara de les ales.  
  
Els vidres -mullats- copien
l'elegia de les aules.

                      Blai Bonet

" JOC AMORÓS " de Blai Bonet

Estic llegint a Blai Bonet, poeta mallorquí que no coneixia. Avui compartim un poema d'ell que he trobat encisador. 

El mar canta, lila, lila.
Malves, verdes, les penyes escoltant.
-Què me dius, mar lila, lila?
-Penya malva, penya verda, què em diràs?
-Jo et diré, mar lila, lila,
que em perdonis si som muda pel teu cant,
que les penyes som creades per mirar-te
i sofrir, amorosides, ton palpar.
Corre envant, mar lila, lila,
corre enrera, lilejant...
i et diré, mar lila, lila, que si passes
tan sovint per ma gorja tos rulls blaus,
que de cap em tiraré dins els teus braços,
i la penya no hi serà,
que la penya serà lila,
lila, lila, com la mar...

                   Blai Bonet

Pintura: R. Carpentier