El poeta de Burjassot confiava que amb la mort de qui tantes n'havia provocat la llum de la llibertat arribaria a tots els racons... Segueix ennuvolat.
III
Celebraré la teua mort amb un crit d'alegria.
cantaré com damunt el cos d'una dona estimada!
celebraré la teua mort com el naixement de la meua pàtria.
cantaré com damunt el cos d'una dona estimada!
celebraré la teua mort com el naixement de la meua pàtria.
Des del lloc de la terra on es troben, els meus ossos
hauran de cantar la joia de la teua mort, oh molt més que cruel,
florits amb flames impensades, la meua pols cantarà per mi,
si és que jo no puc cantar aleshores l'ocasió febril de
la teua mort, tu que has de ser el més mort, en morir-te,
en deixar de signar els decrets, les sentències de mort,
en deixar de manar els registres i els greuges antics,
la llibertat pujarà a les finestres diürnes, i el sol
arribarà als tenebrosos racons dels exilis llunyans...
V.A. Estellés
"Exili d'Ovidi"
