Tenyeix de blau el temps:
transfigura el somni,
transgredeix els mots.
Fes que els seus colors esclatin
al raig de la font.
Que l'aigua humitegi els ulls.
Que la seva frescor gelada
temperi el foc d'aquestes mans
que cremen.
Fes teu aquest desig.
I endinsa't al cor
de les paraules.
M. Abelló
"Foc a les mans"
Un bon poema que restarà en la nostra memòria.
ResponEliminaEl final és magnífic. Magistral.
EliminaLes darreres paraules d'aquest poema en l' endreça d'un llibre que em va signar, un dia em van donar força per escriure. No les oblidaré , ni a ella tampoc.
ResponEliminaUn privilegi tenir l'endreça i el record de l'Abelló, una endreça, per altra banda, providencial, premonitòria.
EliminaConvida a seguir escrivint.
ResponEliminaI a seguir llegint poemes.
Elimina:)
és un poema ple de vida, de sensacions. Quina preciositat!
ResponEliminaSi, que ho és, un poema molt vital, de gran bellesa.
EliminaLa poesia com el que calma els sentits amb les paraules. És molt ben construït aquest poema.
ResponEliminaMontserrat Abelló en sap molt de fer poesia, ha tingut temps de demostrar-ho.
EliminaLes paraules tenen un cor molt gran, hi cabem tots...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Hi ha paraules per tot, hi ha poemes per tots.
EliminaPetonets!
Endinsar-nos al cor de les paraules, tota una manera de viure.
ResponEliminaUna manera de viure, una manera de sentir la força de la paraula.
EliminaMolt bonic, gràcies al teu blog sé que m'agrada aquesta poetessa.
ResponEliminaEm fa molt feliç això que em dius. No pretenc res més.
EliminaGràcies!
Endinsat al cor de les paraules.....
ResponEliminaMolt gran l'Abelló!!
Molt gran. No sé si està rebent el reconeixement que es mereix, però.
EliminaHe conegut aquest pou. Sempre tinc set. N'estic agraïda.
ResponElimina:-)
És un privilegi, una aigua de la que sempre és ben rebuda i de la que mai se'n té prou.
Elimina