A cada amic, cisellador d'imatges
i caçador de mots, voldria dir-li:
—fes-te llavis pel crit d'aquesta terra.
D'un a un els seus sons ara m'arriben
com alts fills de la nit, diamants de l'insomni:
fidelitat us serà demanada
i un cant rebel a tota defallença,
car no hi ha sal per guardar les paraules
sinó els llavis dels fills i els vostres versos.
Maria Àngels Anglada
"Díptic"
Pintura: Joaquim Mir
Pintura: Joaquim Mir
Tot un encàrrec, tota una responsabilitat. Una imatge preciosa ...
ResponEliminaMolta responsabilitat, però és nostra i l'hem de complir.
EliminaEm de saber conservar la nostre llengua, quanta raó tenia.
ResponEliminaMenystinguda, menyspreada, ha patit molt la nostra llengua! Calen els nostres llavis i la nostra fidelitat per preservar-la.
Eliminapotent
ResponEliminaClar i directe. I una gran veritat.
Elimina"cisellador d'imatges / i caçador de mots", jo sóc així!
ResponEliminaQue els versos hagin de guardar les paraules em sobta. Com a mínim hi ajuda.
Penso que moltes paraules s'haurien perdut de no ser pels poemes que les han preservat, paraules antigues, que no són habituals, que han caigut en desús.
EliminaSi, tu caces el mots i els ciselles fins a fer-ne poemes. Bons poemes.
Que el crit de la terra es repeteixi en tots nosaltres com un eco musical...
ResponEliminaPetonets.
No hi ha un crit que arribi més endins que el crit de la terra, ni música que emocioni més.
EliminaPetonets!
Bones recomanacions
ResponEliminaI tant! Convé seguir-les, doncs.
EliminaEls dos darrers versos són impagables.
ResponEliminaLa sal de les paraules són els nostres poemes. Així les preservarem.
EliminaQuina responsabilitat més gran...i més bonica.
La poeta reclama fidelitat i rebel·lia, dues qualitats que semblen oposades però que tenen molt sentit en els poetes.
ResponEliminaEm de ser rebels en la fidelitat i fidels en la rebel·lia.
EliminaAra no sé si he dit un disbarat...
:)