Yo sé que existo
porque tú me imaginas.
Soy alto porque tú me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos,
con mirada limpia.
porque tú me imaginas.
Soy alto porque tú me crees
alto, y limpio porque tú me miras
con buenos ojos,
con mirada limpia.
Tu pensamiento me hace
inteligente, y en tu sencilla
ternura, yo soy también sencillo
y bondadoso.
inteligente, y en tu sencilla
ternura, yo soy también sencillo
y bondadoso.
Pero si tú me olvidas
quedaré muerto sin que nadie
lo sepa. Verán viva
mi carne, pero será otro hombre
-oscuro, torpe, malo- el que la habita...
quedaré muerto sin que nadie
lo sepa. Verán viva
mi carne, pero será otro hombre
-oscuro, torpe, malo- el que la habita...
Ángel González
preciós, vivim en el record
ResponEliminaEl record ens fa vius, per això ningú mort del tot mentre el recorden.
EliminaAixò em porta a una reflexiól que m'he fet moltes vegades. La bellesa existeix "per se" o només perquè nosaltres la mirem i l'admirem?
ResponEliminaDoncs no t'ho sabria dir, el que si sé és que als ulls de la persona que ens estima tenim una bellesa que no sempre correspon a la realitat.
EliminaExisteix, tal com diu al primer vers.
ResponEliminaExisteix i és tal com el veuen els ulls de l'estimada.
EliminaEn les dues maneres hi ha bellesa: la que tothom confirma que ho és pels cànons, i la que hom admira per haver-la conegut de prop, i elogiar el defecte fins a fer-ne una part d'un mateix.
ResponEliminapreciós...
De tota manera la primera és subjectiva no tothom té el mateix canon per valorar la bellesa. La segona més que bellesa és amor.
EliminaExisteix perquè algú creu en ell, molt bonic
ResponEliminaÉs una gran prova d'amor, de l'amor de tots dos
EliminaAquest poema ens confirma que som a la mirada de l'altre, som com ens veuen...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
I als ulls de l' amor la persona estimada és el súmmum de la bellesa de la perfecció, perquè no desitgen res més.
EliminaPetonets!