Aquest any, en que es commemora el centenari del naixement de Foix no podíem deixar passar el Nadal sense recordar el seu magnífic poema. És una mica llarg, però val la pena.
Ho sap
tothom, i és profecia.
La meva mare ho
va dir un dia
Quan m'acotxava
amb blats lleugers;
Enllà del somni
ho repetia
L'aigua dels
astres mitjancers
I els vidres
balbs d'una establia
Tota d'arrels,
al fosc d'un prat:
A cal fuster hi
ha novetat.
Els nois que
ronden per les cales
Hi cullen
plomes per les ales
I algues de
sol, i amb veu d'albat,
Criden per
l'ull de les escales
Que a cal
fuster hi ha novetat.
Els qui
ballaven per les sales
Surten i
guaiten, des del moll,
Un estel nou
que passa el coll.
El coraller ho
sap pel pirata
Que amaga els
tints en bucs d'escata
Quan crema
l'arbre dels escrits;
Al capità d'una
fragata
Li ho diu la
rosa de les nits.
L'or i l'escuma
d'una mata
Clamen,
somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi
ha novetat.
El plor dels
rics salpa pels aires,
I les rialles
dels captaires
Solquen els
glaços del teulat.
Un pastor ho
conta als vinyataires:
A cal fuster hi
ha novetat.
El roc dels
cims escampa flaires,
I al Port
mateix, amb roig roent,
Pinten,
pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema
paperassa
Dels anys
revolts, a un cap de plaça,
I el mestre
d'aixa riu tot sol.
El fum dels
recs ja no escridassa
I els pescadors
faran un bol,
Tot és silenci
al ras de raça
Quan els ho
diu l'autoritat:
A cal fuster hi
ha novetat.
Els de la Vall
i els de Colera
Salten
contents, a llur manera,
I els de la
Selva s'han mudat;
Amb flors de
fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi
ha novetat.
De Pau i
Palau-saverdera
Porten les mels
de llur cinglera
I omplen els
dolls de vi moscat.
Els de Banyuls
i els de Portvendres
Entren amb
llanes de mars tendres
I un raig de
mots de bon copsar
Pels qui, entre
vents, saben comprendre's.
Els traginers
de Perpinyà,
Amb sang
barrada en drap de cendres,
Clamen dels
dalts del pic nevat:
A cal fuster hi
ha novetat.
Res no s'acaba
i tot comença.
Vénen mecànics
de remença
Amb olis nous
de llibertat;
Una Veu canta
en recompensa:
Que a cal
fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a
la Provença
Qui mor no mor,
si el son és clar
Quan neix la
llum en el quintar.
La gent
s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien
la ventura,
Les Illes
porten el saïm,
I els de
l'Urgell, farina pura:
Qui res no té,
clarors dels cim.
La fe que bull
no té captura
I no es fa el
Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi
ja novetat.
J.V. Foix
FELIÇ NADAL A TOTHOM!!!
