Aqueixos homes semblen deslligats de
nosaltres;
arriben a la terra i canten. Tot el mar
duen amb ells. Per'xò la terra els és petita
i s'hi mouen estranys en congoixa infinita.
Llavores s'embriaguen i canten més encar.
Aqueixos homes semblen deslligats de nosaltres.
Ens els mirem, ens els mirem. I ells se'n riuen
de l'esforç que nosaltres posem en nostre esguard.
Passen a llargues colles desiguals i anhelants;
llurs vides a ple sol ens semblen flamejants;
se mouen com en l'aire es mou un estendard.
Ens els mirem, ens els mirem. I ells se'n riuen.
Demà se n'aniran i cantaran en altres
terres. Homes del mar, deslligats de nosaltres!
arriben a la terra i canten. Tot el mar
duen amb ells. Per'xò la terra els és petita
i s'hi mouen estranys en congoixa infinita.
Llavores s'embriaguen i canten més encar.
Aqueixos homes semblen deslligats de nosaltres.
Ens els mirem, ens els mirem. I ells se'n riuen
de l'esforç que nosaltres posem en nostre esguard.
Passen a llargues colles desiguals i anhelants;
llurs vides a ple sol ens semblen flamejants;
se mouen com en l'aire es mou un estendard.
Ens els mirem, ens els mirem. I ells se'n riuen.
Demà se n'aniran i cantaran en altres
terres. Homes del mar, deslligats de nosaltres!
J.M.López Picó
"Poemes del port"
(1911)
Pintura:Diego Rivera
Pintura:Diego Rivera
Torno a ser per aquí, bonica. Gràcies per compartir! Un petó!
ResponEliminaGràcies a tu, Núria, per venir sovint i pels teus comentaris.
EliminaEt vam trobar a faltar a la trobada!
Per a ser llop de mar cal ser home especial, diferent i tocat per un punt de follia.
ResponEliminaSegur, per viure sempre en un vaixell anant d'un port al altre s'ha de ser molt especial, una cosa que al poeta, home conservador i de bones costums (Estellés en el seu poema "Els amants" el til·la cast) devia trobar,si més no, xocant.
Eliminahttp://elglobosblog.blogspot.com.es/search?q=els+amants
potser viure al mar et fa sentir més lliure, oi glòria.
ResponEliminabon poema, de nou
salutacions
joan
Pot ser, tot i que és una manera d'entendre la llibertat molt relativa, sempre a bord i amb una feina tan dura.
EliminaPeró com diu la dita: "Si vols veure el mon sense diners, mariner"
Salutacions!
Els homes de mar canten, però els de pagès també quan són al camp o de camí la feina...Jo no els trobo tant diferents, potser el poeta els compara amb els de ciutat...
ResponEliminaPetonets.
Amb això de les cançons tens raó que s'hi assemblen. I pot ser si que els pescadors i els pagesos tenen coses en comú.
ResponEliminaA mi em sembla que el poeta vol comparar als homes de ciutat, com tu dius, amb els mariners que fan grans rutes, i que estan molt temps lluny de casa.
Petonets!