Marcada
per la terra on he nascut,
Oberta
com és ella, vull ser clara.
No
pretenc posseir altra virtut.
Tot
el que tinc m'és prou. Adés i ara
Somnio
obrir camins entenedors,
Els
que tothom podrà seguir algun dia.
Retinc
als ulls la força dels colors,
Respiro
de la terra l'alegria,
Avanço
enmig dels versos, que són flors
Tallades
al jardí de la poesia.
Vull
sentir-me vibrant i receptiva
Amb
el sol, el meu sol, sempre a la mà.
Yacht
sense moll, no vaig a la deriva
Retrobo
sempre el lloc on ancorar.
Espero,
crec, afirmo, i de vegades
Desitjo
el ritme intens de les onades
Acompassar-hi
el meu i fer-lo clar.
I
si pogués, amics, ai, si pogués
Treballar
més per a poder després
Reposar
en el repòs fet herba blana!
Un
vers a flor de boca, que restés
Labiat
com petita flor boscana,
La
pau a prop de tots els meus rosers
Or
de blat i de sol a la vessana.
La
meva vida no desitja més.
Marcada i ben marcada per la terra però també per la poesia.
ResponEliminaSi són coses que és porten dins i que imprimeixen caràcter: la terra i la poesia.
EliminaSembla una dona feliç...
ResponEliminaHo devia ser pel la manera que s'explica. Si diu que no desitja res més és perquè ja ho te tot.
EliminaTota ella és natura i poesia...M'agrada això de marcada per la terra! i és que la terra deixa empremta.
ResponEliminaL'Empordà marca molt a tots els que allí viuen, i és que a part de bellesa té caràcter.
EliminaEm pensava que avui et veuria a la presentació del llibre de les estrelles...
ResponEliminaEstic a Pineda amb els nets!
EliminaExplicam com ha anat, si us plau.
Petonets!
Un bon poema, un bon acròstic...que tinguis un bon diumenge poètic!
ResponEliminaSi, Elfree, ha estat un bon diumenge, tranquil i poètic.
EliminaEspero que tu també l'hagis gaudit!
Una abraçada.