Amics, no em feu esquellots, no.
Tinc un vi ranci d’ironia.
Vidu tot just d’il·lusió,
m’he mullerat amb poesia.
Diu que és un mal, o el que és pitjor,
una punteta de follia.
Dins la boteta del racó
servo captiu l’estel del dia.
El seny és brasa que s’esfuma.
Psiquis i Eco fan mil còpies
que multipliquen el meu cant.
Farbalà d’iris, floc d’escuma
de bisellades cornucòpies
on el vers fina sospirant.
C. Fages de Climent
sospirant m'he quedat, preciós
ResponEliminaT'ha agradat? Estic contenta!
EliminaA mi també m'ha semblat un poema original i bonic.
Vaig a visitar el teu bloc.
Gràcies per la visita i el comentari!
Glòria aquest vidu no e´mereix pas esquellots si s'ha mullerat amb la poesia...
ResponEliminaTot i haver viscut en pobles petits no n'he vistos mai d'esquellots, i penso que no tinc tants anys...
Petonets.
Jo crec que ha fet una bon casament. La poesia és molt bonica i sol ser fidel companya, encara que de vegades faci patir als poetes.
EliminaAixò dels esquellots em sembla que és una costum antiga, tu no devies haver nascut...
Petonets.
Feia molts anys que no ho sentia a dir això dels esquellots! Jo tampoc no n'havia vist mai, però si que ho havia sentit a dir.
ResponEliminaEra una costum bastant "bestia" pel que he llegit, com quan anaven als bateigs a demanar confits, que la mainada cantava unes coses...Això si que ho recordo una mica.
Elimina