El dia 29 de desembre és l'aniversari de la mort del poeta. El recordem amb un poema bellíssim i molt conegut, on accepta amb enteresa i resignació l'inevitable mort que se li atansa. Aquí la teniu en la veu de Miquel Àngel Tena.
Dolç àngel de la
Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments
passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta
terra amarada de plor
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
i llast de records!
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
i llast de records!
I tot el meu futur
està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
Setembre 1936
Corprèn aquesta manera tan lírica i tan íntegre d'acarar la mort. Bon dia!
ResponEliminaQuina serenitat, perquè el poeta, persona culta i intel·ligent, ja devia saber que la mort ja l'esperava . Corprèn, certament.
EliminaEstimada, quan vaig posar la música a aquest poema em vaig aprimar cinc quilos. I no la canto gaire perqué es un repte tant fort que s'ha d'estar en disposició de subscriure'l o val més no jugar-hi.
ResponEliminaNo m'estranya que t'aprimessis tant després d'haver-lo sentit. I deixes la pell.
EliminaMagnífic!
http://totelfretquesacosta.blogspot.com.es/2011/01/dolc-angel-de-la-mort.h
ResponEliminaHe tingut que buscar-lo pel nom del blog, sinó em passava com a en Miquel.
EliminaJa t'he dit que n'ha agradat molt. I ho repeteixo.
Bell i impactant, però no és trist malgrat el tema.
ResponEliminaM'ha agradat, jo no el desconeixia.
És un poema força conegut i molt bell.
EliminaUna abraçada!
És molt bonic aquest poema, Glòria.
ResponEliminaTransmet pau d'esperit...
Gràcies
petó
Quina serenitat la del poeta i qui llenguatge tan bell!
EliminaSi que és un poema preciós, Miquel.
Emmm, Miquel Àngel... aixòooo, he clicat l'enllaç que poses i el teu blog diu que no existeix aquesta pàgina
ResponElimina:(
Has d'entrar al blog principal (El temps de ...) i d'allì a (Tot el fret que s'acosta...) suposo
EliminaPell de gallina, aquest poema és dels més colpidors que he llegit sobre la mort. Fins i tot em costa escoltar-ne la cançó del Miquel Àngel, que ja és dir... Petonets, Glòria!
ResponEliminaCorprèn el poema i la cançó del Miquel Àngel posa la carn de gallina. Però val la pena, oh i tant!
EliminaTinc el volum de les seves poesies...sempre m'ha arribat Marius Torres , però que l'àngel de la mort s'esperi s'assegut per nosaltres i ben lluny de moment
ResponEliminaSi noia, per mort dolç que sigui no tinc gaires ganes de que me'l presentin.
EliminaJo sí que el coneixia i penso que per estimar la mort tan poèticament, devia patir molt en vida i sabia que encara patiria més...
ResponEliminaSens dubte, Torres, fill de metge, no devia ignorar tot el procés de la malaltia i que la mort el rondava. Amb aquest coneixement devia patir més encara...
EliminaAdmirable manera d'assumir el poeta el final inevitable.
ResponEliminaAdmirable. I molt bella.
EliminaUs en poso un altre, doncs:
ResponEliminaDolç àngel de la Mort de Miquel Àngel Tena
Gràcies, Carme.
EliminaL'any es mor.
ResponEliminaImmortalment es mor.
Com el poeta.
Bones festes, Glòria.
Com cada any...
EliminaBones festes, Jordi!
Quan tenia 14 anys em vaig enamorar del poema, i a classe de Pretecnologia (ara, Dibuix) en vaig fer un poema visual que va agradar molt a la profe.
ResponEliminaAmb 45 he conegut l'home que va posar música al poema. El cercle s'ha acabat. I jo també voldria una ànima immortal, com els versos....
Per escoltar lo Miquel,
http://www.goear.com/listen/24ee429/dolc-agravengel-de-la-mort-miquel-angel-tena
Uns petons de lluna plena ;)
Encara el conserves el poema visual? Seria interessant veure'l. Així el tindríem en tres versions.
EliminaPetonets, no sé si de lluna plena o si ja va minvant!
Ves'hio a partir del Blog Principal , Es la primera cançó que vaig posar-hi si no pots m'ho dius que te l'enviaré.
ResponEliminaJa l'he trobat, Miquel Àngel.
Eliminaràcies
Una abraçada
És molt dur, aquest poema, i bell alhora.
ResponEliminaTens raó, Helena. Colpeig, i més sabent les circumstancies en que el va escriure el poeta.
EliminaMàrius Torres, el meu primer gran poeta de capçalera. No saps com m'agrada aquest poema. I la versió cantada d'en Miquel Àngel em fa plorar de bellesa cada vegada que la sento. Gràcies.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Tens bon gust, Galionar. Un gran poeta Màrius Torres, i en veu d'en Miquel Àngel emociona encara més.
EliminaM'ha agradat molt escoltar la cançó Miquel Àngel, entenc que et costés musicar el poema...
ResponEliminaPer a musicar un poema t'has de capbussar en el poeta, l'has d'entendre i subcriure. Fer teva la seva intenció o no ho faràs honestament.El trairàs. Independentment dels resultats artístics, hi ha un mòbil fil d'intimitat que et conecta directament. Aquest poema vol un compromís, al menys, a una alçada similar amb el que Màrius Torres el va escriure i em va fer plantejar la Mort en tota la seva dimensió d'imminència. D'aquest treball sobre Màrius, no en vaig sortir solsament més prim, sinò més madur. Després vaig deixar de perseguir certes coses que no tenen importància.
EliminaHo fas genial Miquel Àngel, entenc això que expliques, si profunditzes en el poema es sent això que dius,com una catarsi.
EliminaM.Roser, tens raó, en Miquel Àngel s'hi deixa la pell. La canta amb el cor.
EliminaGràcies ,Moltes gràcies,per la vostra generosa benevolència. Aquesta grabació té un defecte molt wevident, que es l'accent de la paraula dolór que vaig col·locar malament i encara no sé perqué , ho hauria de corregir punxant però es molt complicat tornar a consseguir el só analògic amb que es va fer , algun dia potser la tornaré a gravar tota sensera amb l'accent ben posat...Tot i que es un tema que demana molt de fetge per cantar-lo be. De fet estar preparat per reptar a l'Àngel d'aquesta manera ,no es pas qualsevol fotesa ...
EliminaEts molt exigent amb tu mateix, Miquel Àngel, entenc que t'agradi la perfecció, però aquest defecte tan "evident" estic segura de que ningú se'n havia adonat fins que tu hi has fet esment. I així i tot molts ni el notem.
EliminaA mi personalment m'ha agradat molt, se'm pose la carn de gallina quan et sento cantar-lo.