" ABRIL " de Marius Torres

Hi ha res més bonic que un dia d'abril explicat per la ploma sublim de Màrius Torres! Amb aquest poema acomiadem aquest mes.

Lliris morats, prada de trèvol,

núvols de neu, cel matinal.

Fulloles noves s’emmirallen a l’

estany d’aigua verge, benèvol.

És càndid el vol dels coloms.

Sàvia, la primavera crea

l’ombra rosa dels arbres de Judea,

l’ombra grisa dels cinamoms.

S’han acabat les violetes.

Cap al tard, la boira s’esmuny.

Xopes de blau, arribaran de lluny,

un vespre càlid, orenetes.

El sol, un vell sense esperança,

tímid com un infant s’acosta;

i cada tarda, quan se’n va a la posta

té una mica més de recança.

                      Màrius Torres 

" LA VIDA FURTIVA " de Gabriel Ferrater

El 27 d'abril Gabriel Ferrater va posar fi a la seva vida. El recordem amb un  inquietant poema de "Menja't una cama". Torbador.

Segurament serà com ara. Estaré despert,

aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador

que surt d'un pou, em pujarà

des del silenci de tota la casa, brusc,

el ronc de l'ascensor. M'aturaré a escoltar

el bufeteig de portes de metall, i els passos

del replà, i endevinaré l'instant

que arrencarà a tremolar l'angúnia del timbre.

Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,

que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot. 

                                Gabriel Ferrater

" DIUEN: LA MAR ÉS TRISTA " de Marià Manent

I finalment la rosa comparada amb la bellesa femenina.

 

Diuen: la mar és trista. Quin trepig

fa cada onada, quan s'esberla!

I veig una mar trista, però, al mig,

tu, com una perla.

Diuen: la terra és trista. Quin trepig

fa cada fulla! Mig no gosa.

I veig la terra trista, però, al mig,

tu, com una rosa.

                                 Marià Manent                 

" LA ROSA MUDABLE "

Avui és Garcia Lorca el que parla de la rosa, de la seva bellesa, de la seva fragilitat.

Cuando se abre en la mañana,
roja como sangre está.
El rocío no la toca
porque se teme quemar.

Abierta en el mediodía
es dura como el coral.
El sol se asoma a los vidrios
para verla relumbrar.

Cuando en las ramas empiezan
los pájaros a cantar
y se desmaya la tarde
en las violetas del mar,
se pone blanca, con blanco
de una mejilla de sal.

Y cuando toca la noche
blanco cuerno de metal
y las estrellas avanzan
mientras los aires se van,
en la raya de lo oscuro,
se comienza a deshojar.

                             F. Garcia Lorca

 

" LES ROSES RECORDADES " Salvador Espriu

(Repeteixo: Gràcies)

Avui una Rosa que porta records, els records de la mare, olorosa i benigne, que estima, somriu i protegeix.

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d’abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

                  Salvador Espriu

                 "El caminant i el mur" 

"QUINA COSA, DEU MEU, QUINA COSA" de Carme Guasch

No pot falta una veu femenina, la de Carme Guasch, i la tradicional rosa del enamorat en la diada de San Jordi.

                                   Quina cosa, amor meu, quina cosa!

                                                                Josep Carner

Quina cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més bella d'enguany:
m'has portat una rosa, la rosa
que jo he estat esperant tot un any.

L'he rebuda i a penes desclosa
-la senyera cenyida en el tany-
l'he posada en un vas que no gosa
sostenir-la per no fer-li dany.

Mentre sola a la casa feinejo,
res de fora desitjo ni envejo,
res de dintre destorba el meu fer.

Que amb la sola i silent companya

de la rosa, has posat harmonia
en el viure d'un món barroer.

                             Carme Guasch 

" CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER " de V. Andrés Estellés

Aquesta setmana les poesies que compartirem parlen de la ROSA.
Comencem avui ambun poema de V. Andrés Estellés, que parla d'una rosa. Una rosa de paper... Ho canta Uat Boada

                                                               Homenatge a José Martí

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i de vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò no estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però, com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper. 

                                 V. Andrés Estellés

                                 "Taula parada" 

 

" PROVIDÈNCIA " de Maria Antònia Salvà

La poesia de la Salvà amb una ploma amarada de sensibilitat, ens parla de la Natura, observant i compartint tot el que ella ens ofereix.

La neu d'hivern ens malmeté la vinya 
i del favar cremava les bajoques,
no veremarem, ni llevarem de l'era
el caramull de faves primerenques
que feia goig; el bestiar moria.

Però avui al vell clos de la cisterna,
d'un roseret florit entre les branques,
un ull de busquerets mon ull sobtava;
cinc ocellons novell-nascuts hi havia
que badaven el bec amb confiança
talment granets minúsculs de cogula.

Com un renovament ple de tendresa
ha pres mon cor; he vist en llunyania
el camp de blat amb l'espigueig que grana
i els cirerers fruitats. Oh, Providència!

                              M.A. Salvà

" MARIPOSA " de Nicolás Guillén

El poeta cubà, sempre tan musical, saluda a la Primavera amb un poema. Aquí cantat, magníficament, per Pablo Milanés.

Quisiera

hacer un verso que tuviera

ritmo de Primavera;

que fuera

como una fina mariposa rara,

como una mariposa que volara

sobre tu vida, y cándida y ligera

revolara

sobre tu cuerpo cálido de cálida palmera

y al fin su vuelo absurdo reposara

–tal como en una roca azul de la pradera–

sobre la linda rosa de tu cara…

Quisiera

hacer un verso que tuviera

toda la fragancia de la Primavera

y que cual una mariposa rara

revolara

sobre tu vida, sobre tu cuerpo, sobre tu cara.

                Nicolás Guillén

" JOCS FLORALS " de Pere Quart

Durant la ruta poètica que vam fer uns quants blocaires, el Rafel va llegir aquest divertidíssim poema...a la plaça de la Llana, precisament.

       A la Plaça de la Llana
    fan cada any uns Jocs Florals
    on concorren els poetes
    més florits d'aquests raval
    Escolteu, si no, l'estrofa
    d'un poema aurifluent
    i que el docte secretari
    subratllava justament:

    M'albiren amb manta cura
    bo i curulls llurs ulls ferreny
    que àdhuc ací nogensmenys
    de quelcom sento fretura! 

    A la Plaça de la Llana
    fan cada any uns Jocs Florals
    A la Plaça de la Llana
    sonen versos immortals...
    Però amb tot hi ha un feix de savis
    plens d'enveja i turpituds
    que els ignoren o fan mofa
    de la llana i els llanuts.

                          Pere Quart

                                                                                         

" ON HEU ANAT ESTELS EN LA NIT FOSCA " de Joan Llacuna

Observador de la nit i els estels als que dedica diversos poemes, Llacuna parla avui d'una nit fosca, en un sonet anglès.

La nit d'avui és tres vegades fosca—
oh, el cel cobert per tres cintes de blau!
—blau del cel, blau de nit i blau de fosca:
tres gallardets per tres menes de nau.

A l'infinit el meu esguard recolza—
blau de cel, blau de mar, mar fosca-blava.
La nit és trista, mes la mar és dolça.
Una sirena al meu costat cantava,

enyoradissa de no veure estels:
On heu anat, estels, en la nit fosca?
Dintre quin blau us heu ficat, estels?
Al blau cel? Al blau nit? Al blau fosca?

O més enllà de les blavors dels cels?
On heu anat, on heu anat estels?

                             J. Llacuna

" NO HO DIGUES A NINGÚ " d' Àngel Guimerà

Tot i que a Àngel Guimerà no se li va conèixer cap relació amorosa,  també va escriure poemes d'un amor desesperat.

No ho digues a ningú: t’estimo encara;
per l’ombra guardo ma corrent de plors;
només que tu llegeixes en ma cara:
sóc un sepulcre revestit de flors.

Jo la conec ton ànima traïdora;
vil i ingrata com ets no ho fou ningú...
mes sigues santa o sigues pecadora,
què li importa a mon cor! Té fam de tu.

                        Àngel Guimerà

" XERRIQUEN AMB SO AGUT... " de Anna Dodas

Anna Dodas, amb la seva poesia musical i imaginativa, amb un toc de surrealisme. 

Xerriquen amb un so agut

les complicades maquinàries celestes

Mil estrelles que giren

dolorosament.

Les terrasses són buides

i cau una  pluja fina

de polsim blanc:

pols d’ossos, d’estels i de nèctar

                         Anna Dodas