" LA VIDA FURTIVA " de Gabriel Ferrater
El 27 d'abril Gabriel Ferrater va posar fi a la seva vida. El recordem amb un inquietant poema de "Menja't una cama". Torbador.
- Segurament serà com ara. Estaré despert,
-
aniré amunt i avall pel corredor. Com un minador
-
que surt d'un pou, em pujarà
-
des del silenci de tota la casa, brusc,
-
el ronc de l'ascensor. M'aturaré a escoltar
-
el bufeteig de portes de metall, i els passos
-
del replà, i endevinaré l'instant
-
que arrencarà a tremolar l'angúnia del timbre.
-
Sabré qui són. Els obriré de seguida. Tot perdut,
-
que entrin aquests, a qui ho hauré de dir tot.
- Gabriel Ferrater
Fa venir esgarrifances, aquest poema...
ResponEliminaSi, oi? Si realment es sentia d'aquesta manera entenc que prengues decisions tan tremendes.
EliminaTu ho has dit torbador i molt bo.
ResponEliminaBon cap de setmana!!!
Trasbalsa. Més sabent el final del poeta.
EliminaCertament és un poema torbador. Ens suggereix perill, impotència davant d'un esdevenidor inexorable.
ResponEliminaImpotència, aquesta és la paraula. Quin sentiment més angoixant!
EliminaEn llegir-lo m´ha vingut al cap la canço de la Maria del Mar Bonet, "Què volen aquesta gent", però a la segona llegida m´ha semblat una cosa més metafòrica, com de remor interna. No sé, em sembla que de les dues maneres colpeix.
ResponEliminaEls poemes tenen moltes lectures, el que està clar és que aquest no permet interpretacions trivials o lleugeres: anuncia un esdevenidor terrible.
EliminaBrutal el Ferrater! és un dels poetes meus de capçalera gràcies! ben portats els setanta ! abraçades!
ResponEliminaGran poeta. I brutal.
EliminaGràcies, els portem el millor que podem! (que me quede como estoy ;D)
Bon diumenge, Elvira!
Sí que é inquietant, sí.
ResponEliminaEsborrona, oi?
Eliminatorbador poema, trist final i meravellosa l'obra escrita que ens va deixar
ResponEliminaQuina decisió terrible, com es devia sentir aquest brillant poeta per acabar amb tot!
EliminaUi sí, fa posar la pell de gallina...Sembla que ja ho tenia previst.
ResponEliminaNo sé quan el va escriure exactament, però l'he posat pel aniversari de la seva mort, perquè el trobo una mica macabre.
EliminaL'has triat molt bé, Glòria! Ferrater no volia envellir, segurament per això es va suicidar. El que no envelleix mai són els seus versos. Bon diumenge plujós!
ResponEliminaNo és un poema "bonic", és un bon poema. Celebro que t'hagi agradat.
EliminaI no para de ploure!
Doncs sí que és inquietant i traspua certa angúnia cap a un final que potser ja dibuixava en la seva ment.
ResponEliminaUna poesia angoixant i torbadora. Més quan se sap la decisió final que Ferrater va prendre amb la seva vida.
ResponEliminaPerò ja ha sortit el sol! :D