dijous, 25 d’abril del 2013

" LA ROSA MUDABLE "

Avui és Garcia Lorca el que parla de la rosa, de la seva bellesa, de la seva fragilitat.


Cuando se abre en la mañana,
roja como sangre está.
El rocío no la toca
porque se teme quemar.

Abierta en el mediodía
es dura como el coral.
El sol se asoma a los vidrios
para verla relumbrar.

Cuando en las ramas empiezan
los pájaros a cantar
y se desmaya la tarde
en las violetas del mar,
se pone blanca, con blanco
de una mejilla de sal.

Y cuando toca la noche
blanco cuerno de metal
y las estrellas avanzan
mientras los aires se van,
en la raya de lo oscuro,
se comienza a deshojar
.

                             F. Garcia Lorca

 

4 comentaris:

  1. Que bonic! M'agrada molt García Lorca però fa molt de temps que no el rellig. I aquest poema ni el coneixia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agradi. No és un poema gaire conegut, però jo també el trobo molt bonic.

      Elimina
  2. M'agrada que en García Lorca també li canti a la rosa, les coses boniques no entenen
    d' idiomes, ho són sempre.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Garcia Lorca s'ha de anar recordant. És un gran poeta.
      Petonets!

      Elimina