Avui un poema de l'escriptora valenciana, que va rebre el premi Ciutat de Barcelona l'any 1956, entre d'altres guardons, i que ens parla d'un personatge que ens visita al hivern, que justament avui comença. Un personatge temut per molts i apreciat per altres.
El fred ve d’un país blanc
amb la pell tota glaçada.
Té al cor un àngel de neu
amb dos lliris de rosada.
amb dos lliris de rosada.
El fred és un home trist
que no té lloc ni cadira,
que no pot trobar un llit
quan la soneta els ulls crida.
Tothom li tanca la porta:
"¡Vés-te’n fred!”.
I el fred s’allunya
sense més companya amiga
que el ventijol i la pluja.
La ciutat encén les cases
amb tots els llums de Nadal.
La flama enemiga crida:
“!Vés-te’n fred!"
I el fred se’n va.
Maria Beneyto
Maria Beneyto