Un dia com el d'avui de l'any 1925 va néixer un dels poetes que més m'agraden. Potser és el menys conegut dels de la generació dels 50, però a mi els seus poemes mai em deixen indiferent, per això avui el vull recordar compartint un poema amb el que m'identifico.
Yo lo noto: cómo me voy volviendo
menos cierto, confuso,
disolviéndome en el aire
cotidiano, burdo
jirón de mí, deshilachado
y roto por los puños.
Yo comprendo: he vivido
un año más, y eso es muy duro.
¡Mover el corazón todos los días
casi cien veces por minuto!
Para vivir un año es necesario
morirse muchas veces mucho.
Ángel González
