Després d'Agost, quan la calor apreta i ens torna desvagats, tornem amb un petit poema de López Picó, poeta que fa temps teníem oblidat. Recordem-lo amb la imatge d'un port, sense creuers immensos ni turistes atabalats, on els mariners xuclen taronges.
Aquell
home d’ulls grisos, plens de boires del nord,
Xuclava
una taronja en un racó del port.
M’ha
esguardat. Son esguard:”Quin gust de sol”, em deia.
I
m’ha semblat que la boira dels seus ulls es desfeia.
J.M. López Picó
