"BON ANY NOU" de Joana Raspall

Un poema de Joana Raspall, senzill, sincer, per desitjar-vos un 2017 ple de felicitat.

Campanetes de Nadal;

Lluïssor de guarnitures

i un pessebre angelical

fet per mans de criatures.

Un avet al menjador,

al portal o be a la sala

i un gran lot del bo i millor

damunt del bufet s'instal·la.

Mentre escumeja el xampany

a les copes dringadisses

ens desitgem un bon any

i unes festes molt felices. 

              Joana Raspall

"NADALA" de Miquel Martí i Pol

Avui és un dia de festa familiar, de joia, però en molts cors hi ha un punt de recolliment, de meditació davant el pessebre que mans d'infants han fet amb il·lusió. Com nosaltres ho fèiem quan érem criatures.

Hem bastit el pessebre en un angle 
del menjador, sobre una taula vella, 
el pessebre mateix de cada any 
amb la mula i el bou i l'Infant 
i els tres Reis i l'estrella. 

Hem obert innombrables camins, 
tots d'adreça a la Cova, 
amb corrues de vells pelegrins 
-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova. 
I en la nit del misteri hem cantat 
les antigues cançons 
se la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella. 

I oferíem la nit amb els ulls i les mans. 
I cantàvem molt baix,amb vergonya potser de saber-nos germans 
de l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella. 

                                                                                     Miquel Martí i Pol

 

                    BON NADAL!               

"FOTOGRAFIAS" de Blas de Otero

Ja estem dient-li adéu a la tardor. La caiguda de les fulles ens ha omplit de bona poesia i no volem que marxi sense rendir-li un homenatge merescut, això ho fa esplèndidament el gran poeta bilbaí Blas de Otero.

Sol de otoño,
última maravilla
de amarillas frondas,
tardes como páginas,
llanto con causa, casa
sin dintel del pobre,
cae, derrámate, sol
de otoño, sobre este niño
apoyado en el quicio
de la desgracia.

           Blas de Otero 

"MIS GATOS" de Charles Bukowski.

Ahir a les Cotxeres de Sants vam llegir poesies dedicades a les bestioles , molts poetes van escriure inspirant-se en ells. Bukowski, que admirava els gats els hi va dedicar alguns poemes.

Ja ho sé.  Ja ho sé.

Són limitats, tenen necessitats

i preocupacions

diferents.

Però els observo i aprenc d'ells.

m'agrada el poc que saben,

que és

tantíssim.

Es queixen però mai es

preocupen.

Caminen amb una dignitat sorprenent.

Dormen amb una simplicitat directa que

els éssers humans senzillament no podem

comprendre.

Els seus ulls són més

bells que els nostres.

i poden dormir 20 hores

al dia

sense vacil·lar ni sentir

remordiments.

Quan em sento

baix d'ànims

en tinc prou amb

observar als meus gats

i em

torna

la valentia.

Estudio a aquestes

Criatures

són els meus

mestres. 

          

             Charles Bukowski

 

Imatge: Anne Mortimer

" PRELUDI DE L'HIVERN" de Quima Jaume

A la tardor li queden pocs dies per dir-nos adéu, s'acosta l'hivern, ja és a tocar. Quima Jaume li dedica un poema preciós per rebre'l.   

                                                                 
                                                                    Es fràgil lo real y es inconstante,
                                                                    también su ley el cambio, infatigable.
                                                                                       Octavio Paz

Vindrà l'hivern, aquest amic temut.
Caldrà pensar en treure les flassades
fetes de llanes càlides d'antany.
L'estiu, el sol, l'amor són fugissers,
perduren sols al fons de la memòria,
reserva natural per no morir de fred.

Recorro el bosc i em porta al laberint.
Roures immensos em semblen fantasmes.
No trobo la sortida. El verd i el groc
m'atreuen la mirada.
Contrast de vida i mort.
Es resisteix el verd, triomfa el groc,
la natura té lleis.
El cor no en té, viatger entre fulles,
es resisteix a perdre la tendresa.

Estimo el bes, no pas el que és donat
sinó aquell pensat que mai pots perdre.
El somni m'ha atrapat!
Vull que l'hivern em retorni el misteri
de saber que en un full blanc com la neu
sempre hi podrem escriure noms perduts,
recobrar espais on l'amor ens prengué,
on ens desaprengué.

Tancar després els ulls
i el full sense saber
si és certa o no la vida que hem viscut.

                                  
                                            Quima Jaume
                                  "Del temps i dels somnis"