dijous, 11 de maig de 2023

"GAROTA" de Joan Margarit

Un dia com avui de l'any 1938 va néixer un poeta magnífic que recenment em perdut: Joan Margarit. Per recordar-lo compartim avui un poema que m'agrada especialment. Parla del preu de la llibertat.





Sota l'aigua poc fonda de la costa

ancoro la cuirassa. No faig nacre,

ni perles, la bellesa no m'importa:

sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,

s'amaga en una escletxa de la roca.

Viatjar és arriscat però, a vegades,

em moc amb les espines fent de crossa

i em rebolquen, maldestre, les onades.

En el mar perillós busco la roca

d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura

sóc el meu propi presoner: la prova

de com fracassa, sense risc, la vida.

A fora hi ha la llum i el cant del mar.

Dins meu, la fosca: la seguretat.


                                                                               Joan Margarit 

dimarts, 21 de març de 2023

VIBRACIONS 3 de Joan Salvat-Papasseit

 Dia de la poesia, Salvat Papasseit en estat pur*





 

A aquella estrella nua tan a prop de la lluna

li servo un gran amor

car volia escapar-se i la vigilen molt.

 

Ara el cel és tot blau dins el matí.

Només un petit núvol blanc-molt blanc: 

una verge s'ha deixat el coixí.

                                       

                                                                 Joan Salvat Papasseit



* Com diu el comentari de Xavier Pujol del que m'hi he apropiat,.



 

diumenge, 12 de febrer de 2023

"CRIATURA DOLCÍSSIMA" de Joan Fuster

Avui és un bon dia per donar fi al preciós poema que Fuster va dedicar a aquesta criatura que tant va trasbalsar el seu cor. 




IX

Una amor perpetrada en l’agonia
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l’alt agraïment en què madure.
Art de fervor és mon treball d’espera,
perquè ja t’he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.
I et guarde plenitud. Vindria a dir-t’ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m’assemble o a quin tigre.

 
 
X

Record et dius, amor, record o vetla,
i distància estesa des dels braços,
et dius clima de set, et dius silencia.
Record et sent, amor, en cada tebi
naixement d’un record, i edat excelsa,
i en cada vena meua i desvalguda.
Record o espina lenta, amor, et pense,
i secreta estatura de la vida,
dins de l’amor, amor, on visc encara.

                          Joan Fuster