dijous, 2 de novembre del 2023

"ELS MORTS" de Joan Margarit

Un poema colpidor en un dia adient. Un gran poeta que sempre recordarem i admirarem i que tenia la mort molt present en els seus poemes.  

 





Els tres cops dels palmells damunt del mur:

Un, dos, tres: pica paret.

Ens llancem endavant mentre ressonen

i ens aturem mirant l’esquena de la Mort,

que es gira molt de pressa per sorprendre

els qui es mouen encara amb l’embranzida

i els fa fora per sempre d’aquest joc.

Un, dos, tres: pica paret.

 

Se’n va la llum. Com un punt d’or, l’espelma

fa tremolar les ombres de la cambra.

Per què fa tant de fred a la postguerra?

La Mort es tomba i veu com la meva germana,

amb febre, es mou i plora sota el gel.

Un, dos, tres: pica paret.

 

El passat era el rostre del meu pare:

presons i cicatrius, desercions.

Com el terroritzaven aquests cops

dels palmells contra el mur.

No pot acabar un gest d’impaciència.

La ira i la por el van delatar a la Mort.

Un, dos, tres: pica paret.

 

No ens apartàvem mai del seu costat.

I ara jugo amb la meva filla morta.

Per què no vaig endevinar els seus ulls?

Però el futur, astut, sempre fa trampa.

No vaig sentir els tres cops: em va somriure

i vora meu hi havia ja el seu buit.

I el joc havia de continuar.

Un, dos, tres: pica paret.

 

Ja no m’importa si la Mort em veu:

em giro per somriure als qui em segueixen.

Ara que he arribat a prop del mur,

no sé res del que hi pugui haver al darrere.

Només sé que me’n vaig amb els meus morts.

 

                               Joan Margarit

dimecres, 6 de setembre del 2023

"CUMPLEAÑOS" de Ángel Gonzàlez

Un dia com el d'avui de l'any 1925 va néixer un dels poetes que més m'agraden. Potser és el menys conegut dels de la generació dels 50però a mi els seus poemes mai em deixen indiferent, per això avui el vull recordar compartint un poema amb el que m'identifico.






Yo lo noto: cómo me voy volviendo
menos cierto, confuso,
disolviéndome en el aire
cotidiano, burdo
jirón de mí, deshilachado
y roto por los puños. 


Yo comprendo: he vivido
un año más, y eso es muy duro.
¡Mover el corazón todos los días
casi cien veces por minuto!

Para vivir un año es necesario
morirse muchas veces mucho. 

                                 Ángel González        



divendres, 23 de juny del 2023

LA NIT DE SANT JOAN- Francesc Garriga Barata

Una nit mágica no ens pot assegurar la sort, ni la sort significa el mateix per tothom. Hi ha vegades que ni la sort ens assegura la felicitat. 





             la nit de sant joan                                                                                                                                              saltava la foguera,                                                                                                                                              i em deien: tindràs sort                                                                                                                                      i n’he tingut                                                                                                                                                       (la que volia, no; la que ells volien).

              avui ja tinc la meva                                                                                                                                            sort la que he llaurat,                                                                                                                                          sequera o pluja,                                                                                                                                                  lleons i cérvols pel camí.

              la sort... 

              i que voleu que us digui?                                                                                                                                   ni fu ni fa

                                 Francesc Garriga Barata                                                                                                                              (Demà no és mai)

             

                  

Aquarel·la: Jordi Joan


dijous, 11 de maig del 2023

"GAROTA" de Joan Margarit

Un dia com avui de l'any 1938 va néixer un poeta magnífic que recenment em perdut: Joan Margarit. Per recordar-lo compartim avui un poema que m'agrada especialment. Parla del preu de la llibertat.





Sota l'aigua poc fonda de la costa

ancoro la cuirassa. No faig nacre,

ni perles, la bellesa no m'importa:

sóc un guerrer de dol que, amb negres llances,

s'amaga en una escletxa de la roca.

Viatjar és arriscat però, a vegades,

em moc amb les espines fent de crossa

i em rebolquen, maldestre, les onades.

En el mar perillós busco la roca

d'on ja no moure'm mai. Dins l'armadura

sóc el meu propi presoner: la prova

de com fracassa, sense risc, la vida.

A fora hi ha la llum i el cant del mar.

Dins meu, la fosca: la seguretat.


                                                                               Joan Margarit 

dimarts, 21 de març del 2023

VIBRACIONS 3 de Joan Salvat-Papasseit

 Dia de la poesia, Salvat Papasseit en estat pur*





 

A aquella estrella nua tan a prop de la lluna

li servo un gran amor

car volia escapar-se i la vigilen molt.

 

Ara el cel és tot blau dins el matí.

Només un petit núvol blanc-molt blanc: 

una verge s'ha deixat el coixí.

                                       

                                                                 Joan Salvat Papasseit



* Com diu el comentari de Xavier Pujol del que m'hi he apropiat,.



 

diumenge, 12 de febrer del 2023

"CRIATURA DOLCÍSSIMA" de Joan Fuster

Avui és un bon dia per donar fi al preciós poema que Fuster va dedicar a aquesta criatura que tant va trasbalsar el seu cor. 




IX

Una amor perpetrada en l’agonia
i de mirra i escalf, amor, et guarde,
i l’alt agraïment en què madure.
Art de fervor és mon treball d’espera,
perquè ja t’he tingut; i cure amb somnis
la casa transcendent on em deixares.
I et guarde plenitud. Vindria a dir-t’ho
aquest goig sense gest, si preguntaves
a quin afany m’assemble o a quin tigre.

 
 
X

Record et dius, amor, record o vetla,
i distància estesa des dels braços,
et dius clima de set, et dius silencia.
Record et sent, amor, en cada tebi
naixement d’un record, i edat excelsa,
i en cada vena meua i desvalguda.
Record o espina lenta, amor, et pense,
i secreta estatura de la vida,
dins de l’amor, amor, on visc encara.

                          Joan Fuster