" RECORD..." de Joan Sales

Joan Sales només té un llibre de poemes "Viatge d'un moribund" que va escriure durant el seu exili per terres de Haití i Mèxic de 1939 a 1948, quan finalment va retornar a Catalunya. No tornaria mai més a escriure poesia

                                      "Recuerdo de Veracruz"

                                                   Carpe Diem!

      No s'obliden mai més unes hores de calma.
   Viatger, prou has fet si amb la brisa del mar
   has flairat un moment l'alta pau de l'atzar
                                    a l'obra d'una palma.

                                                                       

             ¡No pensar, no sentir, no voler, no enyorar
             Ja no veuràs mai més aquesta estranya platja
             i és sovint el millor que resta d'un viatge
                    el record d'un instant molt clar.

                                                    Joan Sales   

                                                               

" A EN MÀRIUS " de Joan Sales

Des del seu exili a Mèxic Joan Sales dedica al seu amic absent un poema.

                                                                      Només creuen en el diví els qui ho són.

                                                                       Hoelderlin

 Màrius, si d’aquell món on ets em veus i sents,

 com el qui des d’un cim veu al fons de l’obaga

  els caminants tan xics i lents

 entre la brossa que el camí els amaga;

  i si en aquella vida pot quedar algun caliu

dels records i els afectes que en aquest món perduren,

 pobres larves que som, soles entre el que viu

 a pensar un aire lliure on Temps i Espai s’aturen;

  potser aquests versos meus, de set i angúnia plens

t’arribin com el bruit confús que fa la fronda

 o com el balbuceig dels jaios i dels nens

o els mots d’un adormit que de sobte es deixonda.

                                                         Joan Sales
                                                       "Viatge d'un moribund"


Pintura: Pancho Cossio

"ENYORANÇA DE LA PÀTRIA" de Joan Sales

Joan Salés, a qui tots admirem per la seva novel·la "Incerta glòria", és poc conegut com a poeta, però fa poesia i de la bona. Aquest n'és un exemple.

                     - És que fins i tot he fet de profeta.
                - A l’estranger? No té cap importància.
                       Ibsen, Peer Gynt

Allà lluny, més enllà d’aquelles serralades,
dels erms, de les planúries, dels boscos, dels deserts,
hi ha el país que sé, dels tarongers tan verds
i de les datileres remoroses i alades.

I l’alè que les gronxa és l’alè de l’encens!
Allà tot és atzur i or com als retaules,
i el cel s’obre, com un amor sense paraules,
als grans ulls dels ingenus animals i dels nens.

                                        Joan Sales

Aquarel·la: Rubén de Luis

"GRAVAT DE LES IV ESTACIONS..." de Joan Sales

Compartim avui un curiós poema de Joan Sales, les quatre estacions del any i de la vida.

                               ... que hi ha a les golfes d'algunes cases de pagès.

     

        Ja ve, amb la PRIMAVERA,
        la tebior primera.
        El cel és nou i viu.
        Els bens ingenus belen
        i les fonts es desgelen.
        Els ocells fan el niu.
 

Una noia en esclops escolta un noi i calla.

                                            Sota el seu gran barret de palla

                                      la noia el mira i riu.



Bru segador, que sua
amb la pitrera nua,
aquí tenim l'ESTIU.
De nits assaja, caute,
una nota de flauta
el gripau vora el riu.

A una dama galant sembla dir moltes coses.

                                               Ella, guarnint-se el pit de roses,

                                        no el mira, però riu.



Vénen les pluges tendres.
Els camps són d'or i cendres.
¡Quins sanglots! ¿No sentiu?
És la TARDOR, que plora
dolçament, allà fora.
A dins, el foc reviu.

Vet aquí un cavaller als peus d'una endolada.

                                             Blanca, ullerosa, reservada

                                      ella el mira i no riu.


El bosc, de tofa en tofa,
sota la neu s'aclofa.
El cor se'ns torna esquiu
És la sàvia tristesa
de l'HIVERN, que amb peresa
s'arrauleix al caliu.

 El vent, com el Destí, truca de porta en porta.

                                                     Prega un home prop d'una morta
                                                     que ni el mira ni riu.


                                                                                         Joan Sales

" FI DE JORNADA " de Joan Sales

Els poetes que van viure la guerra sempre tenen algun poema que parla del dolor i l'horror d'aquells dies.

Com un vent mou suau, i que fa ajupir els blats,
els projectils de gros calibre
passen sobre el silencia dels homes inclinats.
Alguna cosa hi ha que en el capvespre vibra.

-És ara l'hora aquella que en els dies antics,
quasi esfumats de la memòria,
l'àngelus de la tarda llançava als camps amic
la invisible llavor d'una pau meritòria-

La nit s'ajeu, els bruits s'apaguen; els canons
s'adormen. Una tèbia brisa
porta el perfum amarg del bosc que crema al fons
del panorama que es divisa.

El soldat s'arrauleix en el fons del seu clot.

Aquest silenci l'acompanya.
Somnia. El fred li entra pels forats del capot.
Quina pau més alta i estranya!

Quietud de la nit que segueix el combat!
Quan la terra s'és esvaïda
sorgeix, indiferent, la freda immensitat,
tan tranquil·la! Que sap dels homes i la vida?

                              Joan Sales

" CANÇO DE CAPALTARD " de Joan Sales

Avui és el centenari del naixement de Joan Sales . A demés de ser l'excel·lent escriptor de "Incerta glòria", també va conrear la poesia. Avui en fem un tast.

Mira tot aquest cel violeta i exànime.
Com quan obrim un moble antic, perfum estrany,
          en abocar-me a la teva ànima
          he sentit el romer d'antany.

Cada poble natal té la seva campana
          que tritlleja i omple el cel blau
de voladúries invisibles i de pau.
i cada ànima trista té la seva germana.

— Germana, si pogués, dins teu, tu que et consums
en plors sense motiu i pàl·lids contrallums,
amagar els meus terrors i les sets indicibles,
com dins un vell armari ple d'esvaïts perfums
          i de mil coses inservibles...

                                  Joan Sales