Mira tot aquest cel violeta i exànime.
Com quan obrim un moble antic, perfum estrany,
en abocar-me a la teva ànima
he sentit el romer d'antany.
Cada poble natal té la seva campana
que tritlleja i omple el cel blau
de voladúries invisibles i de pau.
i cada ànima trista té la seva germana.
— Germana, si pogués, dins teu, tu que et consums
en plors sense motiu i pàl·lids contrallums,
amagar els meus terrors i les sets indicibles,
com dins un vell armari ple d'esvaïts perfums
i de mil coses inservibles...
Joan Sales
No li havia llegit poesia a en Joan Sales. Un petó, bonica!
ResponEliminaNo és gens conegut com a poeta, però fa bona poesia.
EliminaPetonets!
No li coneixia aquesta vessant. Llegint algun fragment d´Incerta Glòria ja li intuïa la fusta de poeta, sobretot en passatges on descriu les terres aragoneses.L´estic recuperant escoltant la novel·la en versió radiofònica i és magnífica.
ResponEliminaCrec que tenim verdaderes joies literàries al nostre país.
M´agrada perquè aprenc moltes coses, Glòria,aquí a casa teva.
Té un llibre de poemes "Viatge d'un moribund", em penso que no en té més. Crec com tu, que tenim grans joies literàries al nostre país.
EliminaVa, que tu en saps molt de poesia! Més que jo, segur.
Com la Núria, tampoc havia llegit mai res de Joan Sales. Gràcies per descobrir-me'n un altre... i ja en van uns quants!
ResponEliminaHa,ha...M'agrada que em diguis això, al final m'ho creuré!
EliminaPotxó.
Caram Glòria, et deus conèixer l'aniversari de tots els i les poetes del nostre país i forans...
ResponEliminaFa tan de temps que vaig llegir Incerta glòria(?) que ja no recordo de que es tracta, però recordo que em va agradar molt; l'hauré de recuperar...
Petonets.
Els aniversaris m'ajuden una mica a decidir el poema del dia.
EliminaAra tothom torna a llegir "Incerta glòria" amb motiu del centenari. És una novel·la que mereix una segona lectura.
Molts petonets!