La flor d'aloc
morada
per la tardor se
bada
quan perd el sol sa
força u el fred esblaima el cel
Neix quan en monts
i planes
són mortes ses
germanes,
quan plora trist
novembre ses llàgrimes de gel.
L'enfredorida
abella
que a obrar-la
s'aparella
la música ha
perduda del seu volar d'estiu.
La fulla seca
passa,
gemint, per sota
l'arbre del qual fou membre viu.
L'herba tremola
tota.
El vent xiscla i
sanglota.
Somriu sols la
floreta d'aloc, el sol mirant,
com òrfena qui, en
terra
que despoblà la
guerra,
per les amors
sospira d'un bell i fred amant.
La flor d'aloc
morada
per la tardor se
bada
quan perd el sol sa
força u el fred esblaima el cel
Neix quan en monts
i planes
són mortes ses
germanes,
quan plora trist
novembre ses llàgrimes de gel.
Joaquim Ruyra
La vida no s'atura, encara que més a poc a poc, sempre hi ha qui o què floreix amb el fred. Tenen un encant especial les flors de tardor o les de l’hivern.
ResponEliminaÉs cert, les flors de la tardor i l'hivern tenen alguna cosa diferent de les que esclaten a la primavera, no sé si ho havia pensat mai, però tens raó!
EliminaNo coneixia el nom d'aquesta flor. I és cert que sempre hi ha flors, en tots els temps, fins i tot a ple hivern, en neix alguna.
ResponEliminaCal que neixin flors a cada instant, oi, Carme?
EliminaUna abraçada!
m'encanta la melodia global del català " salat ". Gràcies , Glòria, per comentar el meu últim poema social i per compartir a la xarxa.
ResponEliminauna abraçada
joan
Els aires de Blanes que provaven a en Ruyra!
EliminaM'agrada la teva poesia, no m`has d'agrair res, al contrari!
Una agraçada!
La natura ho té això...A cada estació ens regala alguna flor!
ResponEliminaFeia temps que no llegia res d'en Ruyra, recordo un llibre excel·lent: Pinya de rosa...
Petonets.
Que bonica la Natura i els regals florals de cada estació!
EliminaEn Ruyra és un GRAN escriptor, potser una mica oblidat, i "Pinya de rosa" un dels seus millors llibres.
Petonets!