La llet blanca de
la lluna
me la bec a poc a poc.
Devoro flors d'una a una,
entaulada, com per joc.
me la bec a poc a poc.
Devoro flors d'una a una,
entaulada, com per joc.
D'enveja, un núvol s'esberla.
Gotes de color de perla
m'esquitxen nas i cabells.
I me'n vaig. Poso la lleva
i em tanco dintre la meva
illa dels lliris vermells.
Mercè Rodoreda
"Agonia de llum"
No el coneixia, m'ha agradat.
ResponEliminaHo celebro. És un poema bonic, curiós.
EliminaDoncs sí, tan brillant en una cosa com en l'altra. I aquest és un poema preciós que no coneixia
ResponEliminaAquesta dona escrivia molt bé, però de poesies no en va deixar gaires.
EliminaNo li conec gaire el vessant poètic, és bo el poema. Però a mi la Rodoreda m'agrada més com a novel·lista, no ho puc evitar.
ResponEliminaCom a poeta no és va prodigar gaire la Rodoreda. Que jo sàpiga tan sols va escriure un llibre de poemes "Agonia de Llum".
EliminaLa lluna, tan certa, resum de tot, tan a prop i tan lluny.
ResponEliminaLa lluna, tan certa i tan mentidera, sempre,sempre inspiradora de poesia...
EliminaJo tampoc no el coneixia, vaja, no coneixia cap poema de la Rodoreda, només novel·les i un recull de proses poètiques.
ResponEliminaNo és gaire coneguda en la seva vesant de poeta, tan sols va publicar un llibre de poemes.
EliminaAl bloc anem publicant algunes poesies d'ella.
Bona nit, Novesflors
Doncs a mi, per un moment, m´ha recordat la MM Marçal.
ResponEliminaLluna, llet, lleva, lliri, cabells, vermells...quin prodigi d´elles!
M´ha agradat molt.
Noia, que observadora que ets! Ara que ho dius tens raó.
EliminaQuines poetes més bones tenim, quina sort!
Jo tampoc no li coneixia cap poema. És possible que a una escriptora amb tantes coses per dir, el món de la poesia li quedés massa petit, que li manqués espai en el món dels versos. Potser per això ens va dir tantes coses en les seves novel·les i els seus contes...
ResponEliminaUna abraçada!
És possible que conrees la poesia de manera una mica experimental, ja que tan sols va fer-ne un llibre. Peró ens ha deixat una obra esplèndida en les seves novel·les.
EliminaUna abraçada, Galionar, i gracies pel comentari!
Va escriure un "Bestiari", que s'ha editat amb il·lustracions. És bonic.
ResponEliminaEl poema és deliciós. La lluna, dalt de cels recordats, també...
Si, recordo que l'agost vam penjar un poema d'un gat d'angora. Jo havia llegit que només tenia un poemari "Agonia de Llum" i poemes esparsos. Ja el buscaré.
EliminaPetons, bonica!