Avui un poema de Màrius Torres, d'una gran bellesa i serenitat. Miquel Àngel Tena ha musicat alguns dels poemes de Torres.
Mai una boca ardent no assedegà la
febre
com la meva, esperant respirar pel teu pit.
Mai no foren tan grans uns ulls en la tenebra
com ara els meus, Amarga, que et miren fit a fit!
com la meva, esperant respirar pel teu pit.
Mai no foren tan grans uns ulls en la tenebra
com ara els meus, Amarga, que et miren fit a fit!
Res, mai, ni l’invencible engany de l’esperança,
no em feia tremolar davant de l’infinit.
no em feia tremolar davant de l’infinit.
Però ara el teu fred fa comprendre, enfonsant-se,
quina cosa tan fràgil és torna un esperit.
Morir... Si almenys pogués arrabassar
i endur-me
tot el que he malgastat, vivint entre la xurma,
d’amor, d’ambicions, de treballs, d’ideals!
tot el que he malgastat, vivint entre la xurma,
d’amor, d’ambicions, de treballs, d’ideals!
Pesa poc la meva ànima, nua en ella
mateixa.
¿No li serà comptat el pes d’allò que deixa
vivent, entre les vostres mans de foc, Immortals?
Màrius Torres
Setembre
1936
Pintura de Berdell
Te la deixo en cançó, per una veu que commou, sempre!
ResponEliminaMiquel Àngel Tena
Gràcies, Carme. Ja he posat l'enllaç! :)
ResponEliminaNo podies escollir millor poema per avui, Glòria. Màrius Torres és més que un poeta, per a mi. I la cançó, que no coneixia, commovedora, sublim!
ResponEliminaGràcies per tan bella entrada i una forta abraçada!
Màrius Torres és un gran poeta, amb una sensibilitat exquisida. I la cançó d'en Miquel Àngel és de les que corprèn.
EliminaEstic contenta que t'hagi agradat. Gràcies a tu per les teves paraules. Una abraçada!
Aquesta veu treu records d'allà on et pensaves que només hi havia el buit. I el poema és colpidor.
ResponEliminaUna super abraçada.
I avui és un dia idoni per escoltar aquesta veu sensitiva en uns poemes que fan estremir.
EliminaPetons!
M'agraden els poemes d'en Màrius Torres...Sembla que estima la mort, o potser és que ha patit tant, que ja la veu com una amiga! Ara escoltaré la cançó.
ResponEliminaPetonets
Crec que Màrius Torres era prou inteligent per saber que tenia la mort molt propera. Acceptar-la era potser la sortida més digna.
ResponEliminaMolts petons!