"EL DIFICIL ENCONTRE" de J.V.Foix

Seguim amb la poesia de JV Foix,  gaudint  de la potència de les seves paraules, de la seva capacitat d’experimentació, de la seva curiositat i del seu art, en aquest poema en que ens confessa inquietuds i dubtes.

Ets i no ets, i visc del propi engany.

Sóc i no sóc, i palpo inútil borra.

Miro el florir de l'impossible tany

i el nom que et dius damunt la vasta sorra.

Per calls perduts i en pregones garites

cerco el farell de les absurdes fites. 

 

Com un gegant en terres oblidades

clamo combat, i adjuro un contrincant,

i en mortes fonts enyoro ocells i fades

o en obra d'hom m'ullprenc del propi encant.

En vall ventós, entre fòssils i nacres.

Em multiplico en dòcils simulacres. 

 

Qui, de tots dos, és carnal? Qui aviva

l'altre i no és? On és l'Etern Present?

Oh flam encès de cap a cap de riba!

Oh dolç cremar d'esperit i de ment!

En les remors de la nit, per les platges.

Adoro el Res en múltiples imatges. 

                                 JV.Foix