dijous, 22 de novembre del 2012

"EL DIFICIL ENCONTRE" de J.V.Foix

Seguim amb la poesia de JV Foix,  gaudint  de la potència de les seves paraules, de la seva capacitat d’experimentació, de la seva curiositat i del seu art, en aquest poema en que ens confessa inquietuds i dubtes.


Ets i no ets, i visc del propi engany.
Sóc i no sóc, i palpo inútil borra.
Miro el florir de l'impossible tany
i el nom que et dius damunt la vasta sorra.
Per calls perduts i en pregones garites
cerco el farell de les absurdes fites. 
 
Com un gegant en terres oblidades
clamo combat, i adjuro un contrincant,
i en mortes fonts enyoro ocells i fades
o en obra d'hom m'ullprenc del propi encant.
En vall ventós, entre fòssils i nacres.
Em multiplico en dòcils simulacres. 
 
Qui, de tots dos, és carnal? Qui aviva
l'altre i no és? On és l'Etern Present?
Oh flam encès de cap a cap de riba!
Oh dolç cremar d'esperit i de ment!
En les remors de la nit, per les platges.
Adoro el Res en múltiples imatges. 

                                 JV.Foix 

14 comentaris:

  1. Aquest el desconeixia i m'agrada. "Adoro el Res en múltiples imatges" quina manera més poètica de dir-nos que ho adora tot, o moltes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada, el trobo molt visual, i per damunt de tot molt musical. El llenguatge de Foix és riquíssim!

      Elimina
  2. M'encanta!!! Tot i que adorar el res en múltiples imatges, em sembla difícil... adorar el res, potser caldria, però no sé ni com posar-m'hi... i malgrat tot m'atreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que em fascina d'en Foix és la música...la lletra, sincerament, no sé si sempre la entenc del tot. :(

      Elimina
  3. Òstres, per passar-hi una bona estona anant i venint d´estrofa en estrofa, en la foscor i en la claredat, com la llum del far.
    És metafísic i humà a la vegada, no trobes?

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imagino que aquest pot ser sigui el sentit del poema: la dualitat del humà i el metafísic...

      Elimina
  4. Ment i esperit, nou i vell, avantguarda i classicisme… Foix ho abasta tot. És una meravella.

    ResponElimina
  5. De vegades els encontres són difícils...Jo mi he perdut una mica entre els calls i les pregones garites...
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranya, M.Roser, és un camí una mica enrevessat, no? Però molt poètic.
      Petonets!

      Elimina
  6. Un reflex més del dualisme amb el que s'ha debatut moltes vegades, els dubtes sobre quin camí triar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, ara que ho dius, en altres poemes també parlava d'aquesta dualitat.

      Elimina