"NOVIA DEL CAMPO, AMAPOLA" de Juan Ramón Jiménez

Aquest més em compartit algunes poesies de flors. La d'avui està dedicada a la rosella i és Juan Ramón Jiménez qui li declara el seu amor.

Novia del campo, amapola
que estás abierta en el trigo;
amapolita, amapola,
¿te quieres casar conmigo?

Te daré toda mi alma,
tendrás agua y tendrás pan,
te daré toda mi alma,
toda mi alma de galán.
Tendrás una casa pobre,
yo te querré como a un niño,
tendrás una casa pobre
llena de sol y cariño.

Yo te labraré tu campo,
tu irás por agua a la fuente,
yo te regaré tu campo
con el sudor de mi frente.

Amapola del camino,
roja como un corazón,
yo te haré cantar al son
de la rueda del molino;
yo te haré cantar, y al son
de la rueda dolorida,
te abriré mi corazón,
¡amapola de mi vida!

Novia del campo, amapola,
que estás abierta en el trigo;
amapolita, amapola,
¿te quieres casar conmigo?

          Juan Ramón Jiménez

" SI PUC " de Gabriel Ferrater

Avui 27 d'abril és l'aniversari de la mort de Gabriel Ferrater. En aquesta data el poeta va decidir posar fi a la seva vida. El recordem.

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

               Gabriel Ferrater
                       "Menja't una cama" 

 

" CEL D'HORABAIXA " de Maria Antònia Salvà

Maria Antònia Salvà és la primera poeta moderna en català. Formada en l'ambient culte de la Renaixença mallorquina, es va donar conèixer a la darrera dècada del segle XIX. Dona culta amb una veu poètica clara i elegant que Josep Carner admirava.

Sota el cel d'horabaixa que l'empara
natura tota se condorm en pau,
només mon cor és dolçament esclau
d'un remoreig que no s'apaga encara;
d'un remoreig que vol tornar cançó
i és prop i és lluny, i és calma i és passió.


                                        Maria Antònia Salva



Pintura: Joaquim Mir

"SANT JORDI GLORIÓS" de J. M. de Sagarra

Sagarra ens presenta un valent Sant Jordi, disposat a lluitar pel que estima: Catalunya. Per això és nostre patró.

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,
i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

                       Josep Maria de Sagarra 

" ABRIL " de M.Martí i Pol

Una mirada encisadora a l'abril, ple de roses i llibres...i algun ruixat!

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil.  

Amb pluja, roses i llibres 
celebrem la festa gran, 
que ningú no en quedi fora, 
ni els d'ara ni els qui vindran; 
els d'ara, per fer patxoca 
al costat de l'alt patró, 
els qui vindran, per si toca 
d'afegir-hi més saó, 
perquè sant Jordi se senti 
sempre ben acompanyat 
i ens ajudi, als uns i als altres, 
a poder guanyar el combat 
que fa tants segles que dura 
i encara no s'ha acabat.  

Per això, quan l'abril pinta 
tots els marges de color 
i fa les nits molt més tèbies 
i el cel més encisador, 
convé que tots, nois i noies, 
cantem ben fort la cançó:  

Per l'abril, 
si cada gota en val mil, 
cada rosa en val deu mil 
i cada llibre cent mil. 
    
                M. Martí i Pol

"GLOSES MALLORQUINES" de Rosa Leveroni

Ai, els amors de mariners...un en cada port! Però, són tan encisadors que és molt difícil no caure als seus braços.

No t'enamors, joveneta,
del canari volador
que se'n va de branca en branca
festejant la flor millor.

 
Mariner l'escolliries
perquè és bon festejador.
li riuen als ulls les ones
i té sempre una cançó
per sospirar a flor de llavi
entre planys d'acordió.
I sap contes de sirenes
i no sap el que és la por.

Mariner l'escolliries
si no fos enganyador
i s'aturés a la branca
del teu braç acollidor.
No fas com l'ocell que passa
mentre festeja la flor
sospirant ja per les veles
el fan ser més volador!
                    
           Rosa Leveroni
                "Presencia i Record"

Pintura: Borja Guijarro

" PRIMAVERA" Josep Maria Llompart

Encantador poema d'amor, d'un amor juvenil, de l'autor mallorquí, dins de "Poemes de Mondragó" el bellíssim parc natural de l'illa.

Eres tu el camp, o el camp enamoraves?
Coneixies l'abril i ja et somreia
un dimoni boiet a flor de galta. 

Venies
per un caminet ros de mitja tarda.
Flames del vent cremaven blaus domassos
d'aigua de mar, em duies
un paner d'ametlons, copinyes, nacres,
i tenies la veu color de rosa. 

Temps era temps, amor, temps era temps! 

Parlàvem... Jo no sé de què parlàvem;
d'exàmens de llatí, o per ventura
d'un llibre de poemes. El crepuscle
se'ns moria a les mans com un fresquíssim
papalló virolat. Cavalls de l'ombra
la sang ens galopaven. 

Temps era temps, amor, temps era temps! 

Dissabtes de capvespre, sense escola.
Qui recorda?... Qui sap?... Mira la pluja. 

                            J.M.LLompart
                          "Poemes de Mondragó"

Acuarel·la: Pilar Martínez

"TRIOMF DE L'ALTA FOLIA" de J. Palau i Fabre

Avui compartim un poema que Palau i Fabre va dedicar al seu amic Joan Perucho.

 

M'enfilo dalt de tot de mi mateix
i miro:
i em veig més transparent.
Jo no sabia, no, que el vent
pogués tenir la meva cabellera
i estar-ne tant content.
Ara tota hora m'enquimera
i em llanço, des de mi,
a cels, abismes, rutes sense fi.
No tinc temps d'estimar: no tinc el braç prou llarg
—Clara, Bàrbara, amigues—
per a poder-vos abastar,
per a arribar a la vida.
I, perquè ho sapigueu, aprenc a escriure en prosa
la rosa.

                      J. Palau i Fabre
                            "L'Alienat"

Escultura: Julio Nieto

"INDESTRIABLES" de Joana Raspall

 Un  poema de Joana Raspall del llibre "Llum i gira-sols", en ell troben una poesia menys infantil, però igualment tendre i entenedora.

Sóc en tu i tu en mi.
Indestriables
com dos rius abocats
per un únic pendent cap al mar.
Som miralls encarats
de tots els mons pensables
convergint en un punt.

Som navilis dirigits per un
mateix raig que els arriba del far.
Som el so d'una veu modulada
per un sol pensament
que fecunda i encén
el batec de dos cors d'una sola alenada.

Triomfants del neguit i la desesperança,
hem trobat el pes just en la nostra balança.

                        Joana Raspall
                                "Llum i gira-sols"



Pintura:Violo Villalobos

"ELOGI DE LES GLICINES" de Marià Manent

Ja hem cantat als ametlles precipitats i a l'esponerosa mimosa. Ara lloarem les glicines que enamoren al poeta.

Com t’emparen les roges boirines,
Oh, Ciutat, encalmada i subtil!
 
En la calma nocturna d’abril 
em coronen raïms de glicines.
 
D’aquest tronc, tan eixut i retort, 
 ha florit la collita aromada.
 
Oh raïms! Si us petjava la Mort, 
 es farà una donzella gemada.
 
I només amb el vostre perfum
(com naixia de branques adustes?)
 
tornaríeu les dalles augustes 
com garlandes d’aromes i llum.
 
He passat sota el bleix de la nit,
 sense blau ni musica d’estrelles,
 
i al meu cor em brunzien abelles, 
 fent diversa remor de neguit.
 
I sentia la boira del cel
 relliscant al damunt de ma vida.
 
Melangia: ¿quin guia fidel 
 m’ha portat a la casa florida?
 
Tu que vetlles els núvols més clars 
 i l’acàcia i el bruc de les comes:
 
¿quina dea menava el meu pas 
 fins al tàlem d’aquestes aromes?

                          Marià Manent 
 





Aquarel·la: N. Tognazo