dilluns, 13 d’abril del 2015

"TRIOMF DE L'ALTA FOLIA" de J. Palau i Fabre

Avui compartim un poema que Palau i Fabre va dedicar al seu amic Joan Perucho.




 

M'enfilo dalt de tot de mi mateix
i miro:
i em veig més transparent.
Jo no sabia, no, que el vent
pogués tenir la meva cabellera
i estar-ne tant content.
Ara tota hora m'enquimera
i em llanço, des de mi,
a cels, abismes, rutes sense fi.
No tinc temps d'estimar: no tinc el braç prou llarg
—Clara, Bàrbara, amigues—
per a poder-vos abastar,
per a arribar a la vida.
I, perquè ho sapigueu, aprenc a escriure en prosa
la rosa.

                      J. Palau i Fabre
                            "L'Alienat"


Escultura: Julio Nieto
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

12 comentaris:

  1. cantireta13 d’abril del 2015, a les 10:18

    Escriure en prosa la rosa sembla fàcil. Però costa.

    Aprendre a fer-ho com en Palau i Fabre, aquesta és la meva fita.

    Un petó ben fort.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog14 d’abril del 2015, a les 23:48

      Un poeta formidable, l'haurem de llegir més. Té molt a dir i ho diu molt bé.
      Petons, preciosa.

      Elimina
  2. xavier pujol13 d’abril del 2015, a les 11:24

    Escriure en prosa la rosa.
    No és poca cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog14 d’abril del 2015, a les 23:54

      No és pas fàcil, és massa poètica. Ara he pensat en el poema de Martí Dot:

      Una rosa? Poca cosa
      Si voleu una flor més
      que ha deixat de ser poncella,
      obre el calze, s'esbadella,
      i és desfullarà després.
      Una rosa! Poca cosa?
      Potser si...parlant en prosa.

      :-)

      Elimina
  3. novesflors13 d’abril del 2015, a les 13:32

    Sempre ens sorprén , Palaiu i Fabre. Meravella d'escrit.

    ResponElimina
  4. M. Roser13 d’abril del 2015, a les 19:30

    Això de veure's transparent , és una mica estrany, pot tenir molts inconvenients...
    Petonets Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog14 d’abril del 2015, a les 23:57

      Ha,ha! Molta gent somnia en ser invisible, qui sap si el poeta de tan transparent ho va aconseguir.
      Petonets, M.Roser!

      Elimina
  5. Consol13 d’abril del 2015, a les 21:54

    M'agraden les imatges que com una font brollen del poema. Imagina ser en un estat tan elevat que ja no pot viure de forma terrenal. Fins i tot pot expressar en prosa allò que tan sols era propi de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog15 d’abril del 2015, a les 0:02

      I a mi m'agrada les impressions que has tret d'aquest poema. Ho has resumit molt bé. Penso que a Palau i Fabre li agradaria la visió que ens has donat del seu escrit.

      Elimina
  6. PS13 d’abril del 2015, a les 22:47

    M'agrada!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)