Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin aire!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
-deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin aire!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
-deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.
C. Arderiu
"És a dir" 1958
"És a dir" 1958
Imatge: B.Wildsmith
Que dolç l'aire d'abril que li va encomanar aquest poema a la Clementina.
ResponEliminaAi, aquest airet d'abril que posa esgarrifances a la pell...i poemes als ulls!
Eliminabenvinguda Clementina que té nom de mandarina ( dispensa m'ha sotit un dolentot rodoli) Bon dilluns de pasqua!!
ResponEliminaHa, ha! El rodolí és una mica obvi, però fa gràcia; les clementines són les mandarines més bones, pel meu gust. I estic d'acord amb l'Arderiu: Que vingui el sol com una festa... que ja estem farts de fred.
EliminaMolt escaient, i la poesia és en l'escaiença!
ResponEliminaTens raó, Helena.
EliminaAbril ha arribat i era escaient donar-li la benvinguda amb un poema.
Un poema que ens transporta a la nostra infància amb el so de la seva música com ho fan les olors de les flors de primavera.
ResponEliminaEstas molt poètica, Consol!
EliminaCançons d'infants, records de primaveres viscudes i el sol com una festa embolcallant-ho tot.
La primavera...
ResponEliminamagia perpètua mirant les estrelles.
Una Abraçada.
Gràcies.
Màgia perpetua a la llum de les estrelles...o contemplant una flor, o un ocellet fent el niu. La màgia de la primavera està present en tot.
EliminaUna abraçada!
Quin poema més enjogassat!
ResponEliminaLa primavera la sang altera...
EliminaI l'Arderiu rep exultant la primavera, em sembla que l'hivern no li devia agradar gaire.