Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?
Gabriel Ferrater
"Menja't una cama"
Un poema d'un amor llunyà. O potser més proper del que sembla.
ResponEliminaSembla que si que parla d'un amor, proper, llunya, intemporal...
EliminaQui ho sap!
Ferrater, per mi, no és un poeta fàcil.
Cada vegada que llegeixo aquest poema hi trobo nous significats. Avui em sembla que el que cau dins el pou simbolitza la pèrdua.
ResponEliminaGràcies Glòria.
La darrera part del poema és una mica trasbalsadora, inquietant.
EliminaNo tot el que cau al pou acaba surant.
se m'ha posat un nus a la gola
ResponEliminaSi, en la segona part el poema fa un gir que desassossega. Pot tenir moltes lectures aquest final.
EliminaUna pena que algú decideixi marxar per gust...
ResponEliminaPetonets.
Imagino que no ho estaria passant gaire bé per decidir marxar als 50 anys. Costa d'entendre. Una pena.
Eliminauna llàstima
EliminaOstres, un cop em van dedicar aquest poema... em fa sentir una mica de nostàlgia trista... preciós!
ResponEliminaEl poema és preciós...per assaborir-lo, però deixa un regust amarg.
EliminaVaja, et dedicaven poemes els teus admiradors, Gemma? Que romàntic.
Impactant, aquest poema.
ResponEliminaComença una mica romàntic, però després...El final és inquietant.
EliminaQuelcom desconegut i potser sorprès.
ResponEliminaGràcies.
Lo desconegut sempre resulta inquietant. I alhora atrau.
Elimina