"PLENAVIDA!" de Jaume Vidal i Alcover

S'acosta l'estiu, les delicades flors del cirerer s'han transformat el roges i lluentes cireres. Un poema d'amor de l'escriptor manacorí.

Ja hem arribat al ple de les cireres!
A cada branca amor i a cada dent.
Ja no tendré més cels que els que tu em brodis
i a l'horabaixa callaré paraules
i estrenaré confits per dins la teva boca.
Ai, amor!
Al cim del nard i al calze de la vida
xuclaré, mel de rou, el teu posat
i llegiré el teu llibre d'hores,
que serà de silencis lluminosos,
or novell a les fulles de tardor.
Però s'han acabat els paisatges
per on omplíem els paners d'absències,
s'han acabat les tardes i els migdies
on érem papallones dissecades,
i ara som, només om, de boca a boca,
d'ulls a ulls, mans a mans, de vida a vida,
ai, amor, que al meu hort de fulles verdes
ja hem arribat al ple de les cireres!

                             J. Vidal i Alcover

"LA VIDA" de J. Vidal i Alcover

De que serveixen els consells dels assenyats, consells que ni tan sols s'han demanat, davant la força de l'amor, del desig, de la vida?  De ben poc, ja ho diu el poeta de Manacor.

                                     V

                                                                                                                          R.T.

Diuen els assenyats: “No et convé poc ni gens.
És l’encarnació del mal. Fes-te’n enfora.”
I jo, comptant minuts, n’hi trob tants, a cada hora,
quan, sols el cor i jo, t’esper i tu no véns!

Ja ho sé, que el seny i el món troben que no em convens,
com sé que més enllà del món i del seny posa
l’amor, cec i gelós, i àdhuc sé que la rosa
-com en una moral de faula- neix del fems.

Però ¿Què vols, si, a més de món i seny, d’ardida
rosa i profit, a més de florida llecor,
a més de gelosia i ceguesa, a més d’amor,

a més de mal, ets tu? ¿Com vols que doni oïda
a tant bon conseller, assenyada remor
i prudent esperit, com vols, si tu ets la vida?

                                                    J. Vidal i Alcover 
                                                 "Sonets Alexandrins"

" ALEGRIA " de Jaume Vidal Alcover

Avui, per primera vegada compartim poesia amb l'autor manacorí.  Un poema deliciós per acomiadar el juliol.

Mar. He dit mar. ¿No heu sentit
volar els aucells a migdia?
Cel. He dit cel. ¿No heu tastat
les fulles dels pins a l’alba?
Mar. No he dit mar, perquè ho dic
encara. I cel.

           L’horitzó
ple d’estimats i estimades.
¿No veis els estels ballant
al retorn de les escumes?

                    J. Vidal Alcover

Aquarel·la: Pipo Jost Nicolas