"L'ABELLA" de Maria Antònia Salvà

La veu i la mirada de la poetessa mallorquina es transforma, en la deliciosa poesia que avui compartim, en la veu i la mirada d'una atrafegada abella.

Somniant, somniant, ma vida hauré passada
volant pel vell pinar i per la flor del bruc.
Ma tasca ha estat només d'abella enlluernada
o closa dins el buc.

Romeu de vesta humil, captaire que pidola
l'almoina a cada mas que troba pel camí,
aixís he resseguit de grat la farigola,
la menta, el romaní.

I tots per un moment m'han perfumat les ales,
i el sol, meravellós encís d'aquell moment,
m'ha fet esborradís l'encís de plers i gales
robant-me tot l'esment.

                              Maria Antònia Salvà

" OCI " de Gabriel Ferrater

Avui recordem a Gabriel Ferrater en l'aniversari de la seva mort. Una mort que ell va escollir.

Ella dorm. L'hora que els homes
ja s'han despertat, i poca llum
entra encara a ferir-los.
Amb ben poc en tenim prou. Només
el sentiment de dues coses:
la terra gira, i les dones dormen.
Conciliats, fem via
cap a la fi del món. No ens cal
fer res per ajudar-lo.

 
                                                    Gabriel Ferrater
                                                            "Teoria dels cossos"



Pintura: Jules Pascin

"PREGÀRIA A SANT JORDI" de A. Massanell

Finalment arriba Sant Jordi, li adrecem la nostra pregaria confiant que sigui escoltada ben aviat.

Quan passis aquesta nit,

si ens vols fer més bella l’alba,

posa’ns un gruix de neguit

dins la nostra ànima balba.

Posa’ns-hi un gruix de neguit

i, a més, el foc d’unes roses

que ens desvetlli l’esperit

i hi mudi en cendra les noses.

I arrenca del cor dels cels,

oh, símbol de primavera!

el més brillant dels estels

que el vull lluir a la bandera.

                                           Antoni Massanell

 

                                 

" SENYERA 1942 " de J. Palau i Fabre

S'acosta Sant Jordi, Patró de Catalunya, avui un poema de Palau i Fabre, un poema inspirat i ardit, enyorant la senyera, absent en aquells anys de dictadura.

Ets blava en el blau del mar 
i verda enmig de l'arbreda, 
teranyina matinal 
i al vespre, color de cendra; 
presonera al cor de tots 
i dalt de la nau, la vela. 

A tot arreu et veiem 
ara que no et podem veure, 
i la sang se'ns ha tornat 
quatre vegades vermella. 
Fes-te gran, fes-te ben gran, 
que l'esperit ja ens voleia 
i vivim sols esperant 
la teva mà ben oberta.

            J.Palau i Fabre
                                    "Ròssec"

 

"EL LLIBRE" de Joana Raspall

Comencem la setmana de  Sant Jordi, i amb ell s'acosta el Dia del Llibre. Joana Raspall ens ofereix un deliciós poema que parla d'aquests fidels amics nostres.

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

                                       Joana Raspall

"SI NO ET TINC" de Agustí Bartra

Agustí Bartra descriu en aquest poema tot el pes de la soledat que sent en perdre el que més estima.

Si no et tinc a tu estic sol
de solitud mutilada.
Silenci vestit de dol
de l'hora més atziaga,
sense rialla ni vol:
vés comptant els ulls de l'alba
i els ocells de cada estol.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu encavorcada.

Si no et tinc a tu estic sol
talment espantall de marge.
Ja no em puc vestir de sol
ni portar la capa d'aire,
em moc com el lent cargol
que du a coll-i-be sa casa.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu enquimerada.

Si no et tinc a tu estic sol
com penell de gran alçada.
Tu que puges, senderol
de fatiga perfumada;
tu que baixes, rierol
d'escumosa cavalcada,
digueu amb mi: si estic sol
tinc veu desesperada.

Si no et tinc a tu estic sol
com l'Estrella de la Tarda.
Sona còsmic flabiol
que em despulles de basarda
en dia de cel revolt
puja als meus ulls didals d'aigua.
Si no et tinc a tu estic sol
i amb la veu crucificada.

                                Agustí Bartra




Imatge: Gail Albert Halaban

"PELS JARDINS" de Joan Brossa

Brossa, el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX. Una poesia molt personal i peculiar sempre. Un tast.

Fer sortir del capell cintes i flors,
una tórtora morta dar-la viva;
reconstruir la carta, excepte el tros
que té guardat el públic, em captiva.

 Gravar un estel o un triangle en un os
amb força de tenebra venjativa;
de nou i durament saber-se exclòs,
 fer un crit d'horror amb remota saliva;

trencar un mirall entre remor de blat,
anar descalç i trepitjar el mercuri,
em captiva. Em captiva la claredat

per afegir tenebra al meu auguri
i desbastar aquest bloc d'eternitat 
que no desorganitza cap murmuri.

                                             Joan Brossa
                                                               

"NO VOLVERÉ A SER JOVEN" de Jaime Gil de Biedma

Dimarts vam llegir poemes de Gil de Biedma a les Cotxeres de Sants. Crec que ningú pot negar la seva vàlua com a poeta, per això avui compartim un poema seu que m'agrada especialment.

Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.

Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.

Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.

                                        J. Gil de Biedma

                                                      "Poemas póstumos"

Imatge: Ale Monroy

"CANÇÓ FIDEL" de Tomàs Garcés

Hi ha una bellesa fugissera, l'altre de perenne, el poeta ho explica bé. Penso que cal acceptar-ho així, i gaudir de totes dues.

Un aire fred ha dispersat
la flor de l’ametller.
Aquella flor de romaní
no se l’emporta el vent.

Els núvols fugen pel cel blau,
la lluna, a poc a poc.
En el mirall del teu somrís,
esclau, el temps s’adorm.

Irem al riu, escoltarem
les aigües, riu avall.
Però jo sé tot el que mor
i el que no passa mai.

                  Tomàs Garcés

Pintura: John Condestable

"TOT ÉS UNA LLARGA NIT" de Carmelina Sànchez Cutillas

Un clam, una visió poc esperançadora del món actual i el futur. I la veu greu i ferma d'una dona compromesa en la recuperació de la llengua al País Valencià.

Tot és una llarga nit
sense respostes. Tota la vida
un desert fet de paraules
no dites, de silenci amenaçant. 

La negació, com una xarxa de
filferro, punxant-nos sempre,
rebutjant els idealistes.
¿Qui va occir la veritat de l'home,
la veritat que jo pregue a tots? 

Però ara cal que soterre
esta angoixa sota un mur blanc,
amb una creu de guix damunt
per no oblidar on jau la meua fe. 

El plor del món és un engany,
i la joia i el cant de la vida
moriran fent equilibris
a qualsevol circ de la terra,
tots plegats amb el silenci.

                              C. Sànchez Cutillas
                               "Un món rebel"