dimarts, 31 de maig del 2016

"CANÇÓ" de Clementina Arderiu

La Primavera ja és en la seva plenitud,  inquieta i variable ja ha fet la seva feina, ha omplert de verd els camps i ha obert les poncelles. I, pas a pas, ens va acostant al estiu.







Tintada de verd,
primavera!  
La rosa ja és  
en presència;
la rosa ja és,
meravella,
esquinça la son
i batega;
només cal un nom
per bandera.
       Primavera
.                              
                                   C. Arderiu



Pintura: Johan Messely

dijous, 26 de maig del 2016

"L'OU COM BALLA" de Joan Brossa

Una festa tradicional la d'avui, un poema breu i visual. Molt Brossa. 






Damunt del brollador poso una O
que resta suspesa
tot girant damunt d'ella mateixa.

                          Joan Brossa

dimarts, 24 de maig del 2016

"L'AMOR DE PARE" de Joan Alcover

L'altre dia comentavem a "El que em passa pel cap" l'oportunitat de compartir els sentiments, de fer saber la nostra estimació abans que sigui massa tard.  L'autor mallorquí ens parla d'això mateix. Un poema colpidor si tenim en compte que el poeta va perdre a quatre dels seus cinc fills.




La nostra amor de pare
torna més gran, ensems que més avara
     d'efusions, a mida
que els nostres fills avancen en la vida. 


Jo no sé quina estranya timidesa,
     jo no sé quin pudor,
quan els fills han eixit de la infantesa,
tanca el florir creixent de la tendresa
     en nostre interior. 


El fill que s'és fet gran ja no s'adona
de l'esguard paternal, que l'acarona
     silenciosament 

com qui s'amaga de l'amor que sent. 

I si el perdem, quina dolor tan fonda
vessar sobre son cos inanimat,
com doll, abans ocult, que ara l'inonda,
els besos que de viu no li hem donat!

                                                       Joan Alcover  


 

divendres, 20 de maig del 2016

"DORM" de Quima Jaume

La  poesia de Quina Jaume és basteix de la melangia que es mou entre la son i la vetlla, entre la realitat sòlida i el desig fervent de traspassar-la.



Dorm
mentre vetllo el teu son
amb un poema que mai
no t'escriuré.


Dorm
perquè la nit
propicia fantasmes
i jo somio vel•leïtats


Dorm.
Et necessito com l’ona el mar
i com el mar la platja.


Altrament,
on fora el meu límit?

                                  Quima Jaume




Pintura hiperrealista: Serge Marshennikov

dilluns, 16 de maig del 2016

" PAISATGE" de J. Salvat-Papasseit

Avui és l'aniversari del naixement d'aquest brillant poeta, prematurament desaparegut. El recordem amb un poema que penso que és poc conegut. 




Ara a les nits al Pirineu
sembla nevar de tanta lluna;
és cert que als pics hi ha encara neu
i és cert també que ho fa la pruna
tota florida que ara es veu.

Sembla quieta i va brunzent
tota empolsada de fortuna,
mira's a l'aigua d'un torrent
i es veu ben blanca
però és bruna
que els roquissers senten turment. 

 Diu la granota el seu cant ronc
-cant a la molsa i a la runa-
i sembla un home cada tronc,
fidels soldats que té la lluna:
soldats que amaga el núvol bronc. 

Cada filera és un camí,
llances esteses una a una;
si el núvol bronc passa per 'quí
cada filera pren tot d'una
l'aire d'emprendre un nou destí.


                      J. Salvat Papasseit
                      "La gesta dels estels" 

 

divendres, 13 de maig del 2016

" ROBA " de Wislawa Szymborska


Un poema de la autora polonesa, Nobel de Literatura en 1996. Tot i que les traduccions sempre resten qualitat a qualsevol text les seves poesies no perden ni la seva polida sobrietat ni aquest deix de fina ironia.





Et treus, ens traiem, us traieu
els abrics, les jaquetes, les americanes, les bruses
de llana, de llaneta, de llaneta i niló,
les faldilles, els pantalons, els mitjons, la roba interior,
i els deseu, els pengeu, els llanceu sobre
els respatllers de les cadires, els bastidors dels paravents;
de moment, diu el metge, no és res de seriós,
vesteixi’s, si us plau, faci repòs, marxi a algun lloc,
prengui’n una en cas de res, abans de dormir,

                                                  després de menjar
vingui’m a veure d’aquí a tres mesos, un any, any i mig;
ho veus, i tu que et pensaves, i nosaltres que temíem,
i vosaltres que suposàveu, i ell que sospitava;
és hora de lligar-se, de cordar-se, 

                                              amb mans encara tremoloses,
els cordons de les sabates, les sivelles, les cremalleres, 

els gafets, els cinturons, els botons, les corbates, els colls,
i treure de les mànigues, de les bosses, de les butxaques
el fulard rebregat, virolat, de ratlles, de quadres, de flors,
d’una utilitat tot d’una perllongada.

                                          Wisława Szymborska 
                                                                     "Gent dalt del pont"


dimarts, 10 de maig del 2016

"ENMIG DE TU I DE MI" de Jordi Sarsanedas

Un poeta poc llegit, però que penso que val la pena conèixer. Sarsanedas va ser un escriptor important que va lluitar, i molt, per la nostra llengua i la nostra cultura. 





Enmig de tu i de mi hi havia tantes roses;
la pressa de l'amor desféu les més descloses.

El so de les besades entemorí els ocells;
callaren els més dolços, fugiren els més bells.

I anem deixant enrere la humil gentada morta,
occits com de l'empenta del remolí que ens porta:

els dies, tal vegada de cel i d'or curulls;
caiguts bocaterrosa mai no els hem vist els ulls. 




                                                  Jordi Sarsanedas
                                                      "Fins a un cert punt " 




dissabte, 7 de maig del 2016

" CERCLES " de Joan Vinyoli

Joan Vinyoli ens colpeig amb el seu poema. Les seves paraules solen ser encertades sempre.





Un altre cop vols agitar les aigües
del llac.
              Està bé, però pensa
que no serveix de res tirar una sola pedra,
que has d’estar aquí des de la matinada
fins a la posta, des que neix la nit
fins al llevant
                       -tindràs la companyia
de les estrelles, podràs veure l’ocellassa
de la nit negra covant l’ou de la llum
del dia nou-,
                     assajant sempre cercles,
per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla
-i mai potser no n’estaràs segur-
que has assolit el cercle convincent. 


                              Joan Vinyoli

 

dimecres, 4 de maig del 2016

"TAN SOLS LA PARAULA NUA" de Montserrat Abelló

Comença la setmana de la Poesia de Barcelona. Ho fem de la mà d'una de les grans recentment desapareguda: Montserrat Abelló, i de les seves paraules nues, fortes, precises. 





Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d’un altre,
la que reflecteix una vida
dins d’una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.

S’esvaneixen els dubtes,
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.

Enllà d’aquest ser-hi
tan precís que
s’allarga en el contingut
de cada paraula clara.

Com ho és la poesia.
                                                    M. Abelló




Pintura: Jorge Edgardo Ramirez