(Vaig
desar a l'armari
aquell núvol més menut,
el que duia confetti a les butxaques,
Però, ai!... les arnes no dormen.)
aquell núvol més menut,
el que duia confetti a les butxaques,
Però, ai!... les arnes no dormen.)
M.M.Marçal
La llana finament filada de la felicitat, s'assembla a un núvol quan la dus posada. Quina delícia!
ResponEliminapetons!!
PS. Jo espero que en Garbí mos dediqui més haikus :-)
Hi ha núvols de felicitat que deixen uns records que ni les arnes poden destruir.
EliminaMOLTS esperem els haikus del Garbí, estem expectants
Una mica de confetti es va quedar al cabell, on les arnes no hi arriben.
ResponEliminaConfetti de colors, records feliços. Com una aureola.
EliminaConfetti de núvol... No sé si deu fer molta gràcia trobar-ne a l'armari, però és molt poètic.
ResponEliminaEl confetti a l'armari pot ser empipador, però pitjor són les arnes...i no són tan poètiques.
Elimina:(
Què vol dir "més a menut? "
ResponEliminaVol dir que m'he equivocat, Loreto. La pàgina d'on vaig copiar el poema tenia aquesta errata i no me'n vaig adonar. Ja ho he corregit. És el "núvol més menut"
EliminaLa neu podria ser el confeti dels núvols i si en guardéssim algun ( de núvol) a l'armari, ens aniria tan bé als estius calorosos...
ResponEliminaPetonets.
Una visió molt poètica, però em sembla que aquest cop no serien les arnes les que ferien la feina. Més val que confiem en la nevera per guardar el núvol. :-)
EliminaPetonets!
gran la Marçal !!!! en poesia tot hi cap fins i tot núvols de confeti
ResponEliminaOh, i tant, molt gran la Marçal! Immensa la seva poesia.
Elimina