Em quedaria
a l’ombra d’uns geranis
o d’una parra.
a l’ombra d’uns geranis
o d’una parra.
Parres, llimeres,
alegria de viure.
Finestra oberta.
alegria de viure.
Finestra oberta.
V. Andrés Estellés
"Estivella"
Pintura: J.Fernández
Ho comparteixo, jo també m'hi quedaria.
ResponElimina;-)
EliminaUna delícia a la que també jo m'hi apunto!
Quin mèrit té Estellés! Transmetre com ho fa amb paraules clares, senzilles i entenedores. Ben trobada la il·lustració. Una abraçada, Glòria.
ResponEliminaTinc debilitat per l'Estellés! Em fascina la seva manera de fer poesia, senzilla i profunda alhora.
EliminaAbraçades, Teresa,un plaer la teva visita!
Amb una bona fresqueta...
ResponEliminaPetonets.
Ai, si! Amb una bona ombra i un airet refrescant, relaxadament, veient com el dia avança.
EliminaPetons, M.Roser!
Estar entre la joia i el desig. Aquell moment gairebé inabastable de felicitat.
ResponElimina:-)
La felicitat no sempre ens és esquiva, hi ha moments en que s'ens ofereix; són felicitats petites potser, però que ens fan la vida més plaent.
EliminaUna bona ombra.
ResponEliminaUna ombra desitjable aquests dies de forta calor, l'ombra acollidora dessota la parra.
Elimina