dimarts, 31 de desembre del 2013

"ALGUNA COSA LLEU" de M. Martí i Pol

Nadal ens sol omplir de tendresa els llocs més recòndits del cor. Però Nadal passa i s'acosta el nou any. Mantindrem aquesta tendresa i els bons propòsits que hem fet?


Alguna cosa lleu i poderosa
que qualsevol paraula fa subtil
com si fos dita amb una veu molt íntima.
Això sol ser Nadal, i la tendresa
que s'instal.la, tal volta agosarada,
al lloc mateix on, dia rera dia,
hi creixen el neguit o bé l'enveja. 

No dura tanmateix la meravella
i el vent d'any nou s'endú de cop els somnis
i malfereix quasi tots els propòsits.
I jo em pregunto: ¿podem dir-nos bons
si ho som només a toc de calendari?

                                   M.Martí i Pol


*  *  *

divendres, 27 de desembre del 2013

" ARA QUE ES TARD " de Quima Jaume


Els temes predilectes de la poeta Quima Jaume: el transcórrer del temps, la set d’absolut, la natura, els records d’infantesa barrejats amb els de maduresa i la música.  I el seu amor per Cadaqués





Ara que és tard, i en el recer d'hivern
escalfa poc el sol,
en l'horitzó dibuixes, sempre damunt del mar,
la imatge deliciosa d'abundosos oratges.

Ara que és tard, és hora d'inventari.
Quin gruix, el llibre de la vida!
Del rellotge de sol l'ombra aturada,
no en sents la més petita angoixa.

Cap recança: estava previst.
Tots els reductes
de fosca són llum dels teus actes.

                                                    Quima Jaume
                                               "Pels camins remorosos de la mar"




dimecres, 25 de desembre del 2013

" PREC DE NADAL " de Salvador Espriu

 Espriu prega al infant, el vol despert per que ens guii. Bellíssim i corprenedor poema el d'avui.



Mira com vinc per la nit
del meu poble, del món, sense cants
ni ja somnis, ben buides les mans:
et porto sols el meu gran crit.

Infant que dorms, no l'has sentit?
Desperta amb mi, guia'm la por
de caminant, aquest dolor
d'uns ulls de cec dintre la nit.

                   Salvador Espriu



Imatge: Dale Wiks

dilluns, 23 de desembre del 2013

" L' ARBRE DE NADAL " de Tomás Garcés

S'acosta Nadal, el d'avui és un bonic poema que solien aprendre els nens a l'escoles per recitar davant la família.




La Cova, pedra viva;
desert, el camí ral.
Sota una llum freda,
creix l’arbre de Nadal.

El freguen ales d’àngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!

Les branques d’aquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que se’n vagi
l’alè calent del bou.

Pengem-hi els nostres somnis,
que així els veurà l’Infant.
Taronges d’or es tornen
a l’arbre de Nadal.

              Tomàs Garcés
 

divendres, 20 de desembre del 2013

" CAMINO ARA " de Clementina Arderiu

Una mirada barreja de passió i serenitat, camí del sol ponent.


Camino ara interrogant mos passos:
potser la terra em podrà dir el meu fat,
i només dintre un vent de tempestat
el doble abraç de tots els membres lassos
serà per mi com un retrobament.

I no cercaré més per l'esvaïda
ruta dels somnis, cara al sol ponent.
Com la terra he donat la meva flor;
mes puc sentir-me encara percudida
per la vareta que em desperti el so.


                                 C. Arderiu

dimecres, 18 de desembre del 2013

" APUNTS DE SES SALINES " de Marià Villangómez

Villangómez ens parla de Ses Salines, una paratge sorprenent de les illes Pitiüses.


     II

L’illa s’amuntega al nord.
La ciutat fuig amb el port
i les murades. Salines
solitàries. Dins l’estany
brilla al sol l’esforç de l’any
sota un vol baix de gavines.

Vores de la sal: camins,
i la palmera desclosa,
i la rosa
dels molins. 

                                               Marià Villangómez
                                                                   " Declarat amb al vent "

 

dilluns, 16 de desembre del 2013

"PREGÓN SUBMARINO" de Rafael Alberti

Un petit poema de Rafael Alberti. El recordem avui, dia del aniversari del seu naixement.

¡Tan bien como yo estaría
en una huerta del mar,
contigo, hortelana mía!

En un carrito tirado
por un salmón, ¡qué alegría
vender bajo el mar salado,
amor, tu mercadería!

--¡Algas frescas de la mar,
algas, algas! 
 
                  Rafael Alberti
                "Marinero en tierra" 

divendres, 13 de desembre del 2013

" FLAMA " de Cèlia Viñas

Cèlia Viñas,  crea una poesia intuïtiva i lúcida amb la seva ploma lírica i plena de simbolisme.



Flama,
mot encès, flama
nua puríssima, esquerpa,
com el que es mira i no es besa, màgica 
flor. Més, ai, la sang crema,
la sang crema entorcillada,
arrissa, arrissant el vent,
caliu la nafra,
n'és flama la vena lliure, flama d'amor.
Volten ombres altes,
cendres, cendroses, al meu entorn.
Un crit -Foc, foc!- clava
la nit de marbre.
-Foc, foc-
Les besades són d'aigua
clara.

                   Cèlia Viñas


dimecres, 11 de desembre del 2013

" SOMNI " de Joan Teixidor

Un poema, on el desig i el amor estan presents. Joan Teixidor té molt belles poesies amoroses.



Parlàvem. La mà sabia
el batre lleu i dolç del flanc;
alba d'amor que condormia
felicitats per l'aire blanc.

I et duia als braços per la costa verda,
cap al riu d'argent i al prat
amb l'ombra blava i gerda
de l’arbre gran abandonat.

Ella s'ajeu, immòbil mira
plena de sol, cos i sospir;
com ells tu i jo, corda de lira
dòcil al vent, pulcra com llir.

Ai, els lleons no em fan feresa.
¡Però dol haver de lluitar
En aquesta hora de tendresa!
(No et cal la lluita, era ben clar

el teu desig de brava lluita.)
Reposa, amada, en el prat verd,
àngel, perills, tot és en fuita.
Només tu i jo, i el món desert. 
                            Joan Teixidor 

Pintura: J. Waterhouse

dilluns, 9 de desembre del 2013

" AGAVÉ I LES CASTANYES " de Josep Carner

Seguim rellegint "Els Fruits Saborosos", aquest correspon clarament a la vellesa.
I a la soledat.



Agavé té les mans suaus i fredoliques.
Aplega les castanyes d’un foc de romaní
i en va traient les closques i en va menjant les miques.
Comença a les palpentes, la fosca, el seu camí.

EIs fruits espeterneguen per fer-la enriolar.
La flama vol parlar-li, com piadosa fada.
Perquè Agavé és tan bona, tan dolça de mirar!
Té una blancor molt trista, com mig esgroguissada,
i, en els cabells, comença l’argent a tremolar.

Ja les germanes són casades; ella sola
viu en la casa freda i cada nit més gran.
Planyent, quan minva el dia, la rufagada hi vola
i els murs es fan més negres i el sostre es va allunyant.

Castanyes, bon escalf als dits de la infantesa
quan és alegre l’aire que ens desgavella els rulls
i hom veu en cada cosa una guspira encesa
com saludant una altra guspira als nostres ulls.

Prop meu era aleshores la fada grisa i bella
que en la dissort ens dava llamins i una cançó.
Ja mes cabells són ara cendrosos com els d’ella;
la que jo era manca devora la que só.

I les passades hores, com van tornant-se xiques,
i en les properes, quina foscor, quin fred mortal!

Agavé té les mans suaus i fredoliques;
planyent-la, sos anells ja són d’un or malalt. 


                                          Josep Carner 

divendres, 6 de desembre del 2013

" VELLESA " de Joana Raspall

Un record per l'entranyable i volguda Joana Raspall. Ella ens ha deixat, però ens resta la seva poesia. 




Sóc la branca més vella
que resta en aquest arbre
que ara llueix l'esplèndid
brancatge vigorós.
Passant, les primaveres
hi han fet riques brotades,
i l'han cobert de flaire
l'amor de tantes flors.

Per la mateixa rel
em sento sostinguda;
en la mateixa saba
hi trobo nodriment.
Quan la destral m'abati,
caduca, improductiva,
jo, lluny de la brancada,
          sentiré enyorament.
..         

            Joana Raspall 

         "Jardí Vivent"

dimecres, 4 de desembre del 2013

" OMBRA D'ANNA " de J. Palau i Fabre

Avui compartim un poema, bellíssim, de Josep Palau i Fabre.  Està inclòs a "Libeslied", un conjunt de poemes d'amor musicats, la música és d'Enric Gispert  i la canta Toti Soler. També hi ha la versió de  Carlos Gramaje.





 Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.

Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.

La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.


                         J. Palau i Fabre