dimecres, 4 de desembre del 2013

" OMBRA D'ANNA " de J. Palau i Fabre

Avui compartim un poema, bellíssim, de Josep Palau i Fabre.  Està inclòs a "Libeslied", un conjunt de poemes d'amor musicats, la música és d'Enric Gispert  i la canta Toti Soler. També hi ha la versió de  Carlos Gramaje.





 Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.
Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.
La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.
Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.


                         J. Palau i Fabre


Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

12 comentaris:

  1. Carme Rosanas4 de desembre del 2013, a les 0:14

    És molt bonic, el poema i la cançó... diu moltes coses en paraules be senzilles...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de desembre del 2013, a les 0:11

      Les paraules senzilles tenen molta força i poden ser molt boniques.

      Elimina
  2. PS4 de desembre del 2013, a les 8:53

    Abans d´entrar al blog, en la barra lateral del meu, he vist el títol del poema i de seguida m´ha vingut la melodia de'n Toti Soler. Vaig conèixer Palau i Fabre a través d' aquesta cançó.
    M' agrada molt com diu les ennes d´Anna i el matís de la veu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de desembre del 2013, a les 0:14

      Toti Soler canta amb molta sensibilitat i en aquest poema ho demostra. Un poema preciós, per cert.

      Elimina
  3. Joan Abellaneda4 de desembre del 2013, a les 10:35

    un bell poema, que demana amb força l'ajuda de l'altre, l'escalf, l'amor, el recolzament... " Et necessito , anna, li està dient, una vegada i una altra..."

    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de desembre del 2013, a les 0:31

      Té una manera molt poètica i molt tendre de demanar-li ajut. Jo crec que l'Anna se'l escoltaria.

      Elimina
  4. novesflors4 de desembre del 2013, a les 14:19

    Meravellós poema i interessantíssim vídeo. Totes les interpretacions estan molt ben aconseguides.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de desembre del 2013, a les 0:25

      És una mica llarg, però penso que val la pena veure'l fins al final. Està molt aconseguit.

      Elimina
  5. caterina4 de desembre del 2013, a les 18:50

    Aquest possiblement sigui un dels poemes que més m'agraden d'aquest autor, dels que he llegit. Bona tria :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de desembre del 2013, a les 0:19

      Gràcies, Caterina, per la teva visita i el teu comentari. Realment Palau i Fabre és un poeta que és mereix ser rellegit.

      Elimina
  6. Relatus4 de desembre del 2013, a les 22:23

    Buscaré la versió del Carlos Gramaje, encara el recordo a "Mar i Cel". El poema és preciós

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog7 de desembre del 2013, a les 0:21

      Al final del video que hi ha enllaçat surt en Carlos Gramaje cantant la seva personal versió. Ho fa molt bé, també.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)