II
L’illa s’amuntega al nord.
La ciutat fuig amb el port
i les murades. Salines
solitàries. Dins l’estany
brilla al sol l’esforç de l’any
sota un vol baix de gavines.
Vores de la sal: camins,
i la palmera desclosa,
i la rosa
dels molins.
L’illa s’amuntega al nord.
La ciutat fuig amb el port
i les murades. Salines
solitàries. Dins l’estany
brilla al sol l’esforç de l’any
sota un vol baix de gavines.
Vores de la sal: camins,
i la palmera desclosa,
i la rosa
dels molins.
Marià Villangómez
" Declarat amb al vent "
Vores de la sal, camins!
ResponEliminaEncisadors camins de cristall vora l'aigua.
EliminaM'agrada la rosa dels camins. Tot duu a Roma, o a l'amor?
ResponElimina:*
A tots dos llocs, encara que a vegades s'han de donar moltes voltes per arribar-hi.
Elimina"i la palmera desclosa,
ResponEliminai la rosa
dels molins."
Un poema molt visual. Ho diu molt bonic el poeta.
EliminaUn poema que agermana amb el Delta de l'Ebre.
ResponEliminaCamins de sal que agermanen
EliminaEl sol es reflecteix a les salines i el món és més lluminós...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Blanc de sal i esclat de llum!
EliminaPetonets, M.Roser
Darrerament estic trobant-me molts poemes d'aquest autor, m'agrada el seu estil elegant
ResponEliminaAquest any és celebra el centenari del seu naixement, potser per això és troben més poemes d'ell. A mi també m'agrada.
Elimina