Els albercocs, galta-rojos, de pell sedosa, temptant a la petita Mirtila, però la nena, assenyada, deixa albercocs al arbre, esperant que el plaer d'assaborir-los duri tot l'hivern.
Diu Iris a Mirtila :- Amiga , jo no sé...¿ Tants d’albercocs li deixesal vell albercoquer ?- Oh Iris, prou m’agradamenjar-ne pels caminsfent festa a la dolcesaque em raja boca endins.Però l’hivern arriba,i vora el foc rabentsentim a la teuladaballar teules i vent.I, bell atzar, la mare,veient-nos entristits,i com freguem els nassosi con bufem els dits,ens porta, riolera,quan cau la neu a flocs,un pot amb confituresde préssecs o albercocs.
Josep Carner
I és que la fruita s'ha de saber collir al seu temps, com tantes altres coses en aquesta vida, que les hauríem de deixar coure i no treure-les del forn abans d'hora!
ResponEliminaI tant, cada cosa al seu temps, el que passa és que a vegades no sabem mesurar-lo...
EliminaBona nit, Porquet!
Melmelada als llavis.
ResponEliminaEncanteri de temps
saborosos
a la pell i als dits,
sadollen el record
damunt el pa de cada dia,
i el sol dels dies.
Poema pel altre bloc!
EliminaEts un filó, Cantireta, tens les muses fent hores extraordinàries!
Crec que la Cantireta ha menjat melmelada d'albercocs per berenar ;)
EliminaVols dir que l`inspiració no li ve de les muses? :O
EliminaPotser si que l'ha inspirat la melmelada del bereenar...
les confirures ens porten els bons records del moment, quan tot era al punt.
ResponEliminaEsmorzars assossegats, berenars de tardes tranquil·les...
EliminaAra mengen bollicaos i panteres roses, tot jugant a la play station.
Els temps canvien.
Fruit saborosos
ResponEliminadels que esclaten
com un furt de la mirada.
Un altre poeta inspirat! Quina sort teniu...
EliminaClar que els poemes de Carner són un bon punt de partida.
Gràcies per la poesia, Jordi!
Poema melmelat. Un petó i gràcies per compartir-lo!
ResponEliminaPoema melmelat i inspirador de més poesia.
EliminaI gràcies a tu, Núria, m'agraden les teves visites! :)
Quin bé de Déu d'albercocs...Quan n'és temporada són una delícia, la resta de temps gaudirem de la melmelada i ens en lleparem els dits...
ResponEliminaPetonets dolços.
És una bona manera de gaudir-ne tot l'any!
EliminaUna abraçadeta, dolça també!
Quin seria el tema principal del poema?
ResponEliminaLa infantessa.
EliminaEn aquest fred hivern, imaginar l'olor dolça dels albercocs em fa recordar els bells moments d'escalfor de l'estiu.
ResponEliminaGràcies per la recopilació dels poemes!
tinc una pregunta, Per quina raó diu Mirtila que actua així?
ResponEliminaperque a l'hivern arriba i fa fred ,llavors els albercocs amb confitures de préssecs es tasten millor...
Eliminahola
ResponEliminahola, la meua pregunta es que te vore els albercocs amb l´etapa de la vida que representa.
ResponEliminammmm, m'encanten els albercocs però s'han de rentar bé
ResponElimina